Concert de Rammstein i de pintxos per Bilbo

per Pere Sanmartí el nov.16, 2009, a Viatges i Escapades

entrades Aquest cap de setmana passat va ser brutal. Un gran cap de setmana de festa, el millor concert de la meva vida, bona companyia i bons pintxos!

El cap de setmana va començar divendres a les 15 hores que vàrem plegar de la feina, vàrem pujar al cotxe i cap a Euskadi que fa baixada! el viatge d’anada i el de tornada va ser el més pesat de tot plegat, i això que vàrem anar per l’estat francès que per acostar-se a Euskadi per carretera és una mica més ràpid que no pas per territori català i espanyol.

A l’anada no vàrem anar directament a Bilbo on teníem reservat l’hotel ja que vam fer parada a Donostia per deixar el Josu a casa seva i fer la primera ronda de pintxos, sidra, txacolis i zuritos. Després de voltar per tot “lo viejo” i a una hora més o menys prudencial (cap a les 23-24 hores) vam enfilar cap a Bilbo a fer el check-in a l’hotel i fer una segona ronda de pintxos per Poza, una ronda de pintxos que va anar augmentant de nivell i que va acabar a la sala Azkena després de passar per dos baretos de mala mort propers. Al azkena la festa que ens vàrem trobar va ser de la bona, era el dia del Jägermeister i van caure uns quants xarrups de franc, apart de la beguda normal, convinada amb bona musica i bon ambient, fet que va provocar que tanquéssim el local a quarts de sis del matí tot i que veníem cansats de treballar tota la setmana (una setmana prou dura de curro) i del viatge en cotxe. Després vàrem tancar un altre bar del que no recordo el nom i vàrem passejar per mig Bilbo buscant l’hotel sota una fina pluja, al que vam aconseguir arribar arrossegant al Pepe a quarts de set del matí.

Quin inici!!

Dissabte, després de la festa del vespre-nit anterior, va ser molt més relaxat. Les hores de la tarda van anar passant anant de pintxos, veient una mica la ciutat i trobant-nos amb alguns excompanys d’universitat d’en Juanka mentre fèiem temps per desplaçar-nos al BEC per al concert de Rammstein que començava a quarts de nou del vespre. El BEC em va sorprendre molt, és un recinte tancat immens, gegant! no sé quanta gent va assistir al concert, però tothom era sota cobert en una mena de sala enorme, no com un estadi, sinó com una sala de concerts de dimensions titàniques, una sala dins d’un recinte que ja es veu gran des del Google Maps i que un cop ets allà als peus de la gran torre veus realment com n’és d’immens.
Però bé, parlem del concert. El concert va començar amb una curta actuació d’un grup que no coneixia però que sonava força bé: Combichrist que va fer els previs del que havia de ser el millor concert, el millor espectacle al que he assistit mai. El concert de Rammstein va ser molt gran, brutal, em va deixar esmaperdut. Com algú pot viure sense haver vist el més gran espectacle que pot muntar un grup de música? AC/DC sap muntar grans concert-espectacle, Metallica tampoc es queden curts, però com aquests de Rammstein cap! Van saber convinar la bona musica, els efectes de llum i so, la pirotècnia, el foc (molt de foc) i aprofitar l’empatia dels seguidors de tal manera que fins i tot, durant la cançó Seeman, en Flake (el teclista del grup) es va pujar damunt d’una zodiac de les petites i es va llançar damunt del públic que el va aguantar i el va fer “navegar”, impressionant!!!

Després del concert vàrem tornar cap a l’hotel a canviar-nos i a continuar la festa fent un volt (de pintxos és clar!) per Pozas i anant cap al Azkena a acabar la nit. Aquest cop, però, no vàrem anar a dormir tant tard com el divendres ja que l’endemà tocava llevar-se abans de les 12 i agafar el cotxe fins a Donostia a recollir al Josu.

Diumenge l’esquema es va repetir, un cop fet el check-out de l’hotel ens vam acostar a Donostia per fer pintxos i on el mestre Josu se’ns va unir i ens va fer, en exclusiva, el tour del pintxo anant de local en local a la cerca i captura dels millors pintxos de la ciutat. Increïble el foie de la “Cuchara de San Telmo”, el “Huevo Asado” o la brotxeta de tauró d’uns altres locals del que no recordo el nom, per posar alguns exemples!! Va ser un molt bon final de festa. De fet ja tinc ganes de tornar a aquesta terra que tant bé ens va acollir hehe.

Podeu veure uns quants vídeos del concert que he recopilat per saber del que parlo, però s’ha de viure, la tecnologia encara és incapaç de substituir una experiència personal per molts vídeos, sons i relats amb els que hom s’impregni: