Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Acabo d’arribar de veure aquesta pel·lícula. Si ja sé que està etiquetada com a “infantil” però com que mai se sap i qui posa les etiquetes normalment no en té ni la més remota idea -imagina, Akira encara hi ha gent que diu que és infantil… pfff- he decidit formar-me una opinió per mi mateix.

Doncs bé…. és una peli distreta. No m’he avorrit i no se m’ha fet pesada tot i la pila d’errors i fallades que té i que no entenc com han pogut passar a les sales de cinema.

El film és un mena d’intent de repetir l’èxit de Harry Potter: en Percy Jackson seria el cosí d’en Harry Potter tal com vaig sentir dir l’altre dia a una noia. Però en aquest cas no seria el cosí bo, el cosí que és millor que en Harry. Crec sincerament que ho podria haver estat, però tinc la sensació de que a la pel·lícula s’han volgut explicar masses coses en massa poc temps. La transició d’en Percy Jacskon d’humà a semi-deu, per exemple, no és gens creïble, passa massa ràpid i ni tant sols s’insinua ni un moment que li generi cap mena de trauma o torbació. De fet ,és tant freda aquesta suposada transició que ni tant sols li sap greu que la seva mare hagi mort a mans d’un Minotaure; de seguida s’adapta al campament d’entrenament, de seguida fa amics i de seguida sap utilitzar els seus poders. Massa pla tot plegat. No crec, sincerament, que les novel·les en les que es basa el film siguin tant planes i tant des-humanitzades, per tant el fracàs és totalment d’en Chris Columbus i de l’equip de guionistes.

Com ja he dit, és una peli distreta i que no cansa, però s’ha fet pensant massa en un public infantil més que no pas pre-adolescent o adolescent i evidentment sense pensar en els pares que acompanyaran aquests nens a veure-la al cinema. Al contrari del que passava amb les entregues a la gran pantalla de Harry Potter -recordem que les dues primeres són obra d’en Chris Columbus- el desenvolupament d’aquesta peli és massa simplista, no entra en profunditat en cap personatge i els salts argumentals son massa bruscos, precipitats i no s’entenen per molt que algú faci bé la seva feina: destaquen les actuacions d’en Logan Lerman (Percy Jackson) i la de la guapa Alexandra Daddario (Annabeth Chase). Són per llençar  les escombraries, les actuacions d’en Pierce Brosnan, Uma Thruman i companyia.

El muntatge i especialment les el·lipsis temporals és la gran assignatura pendent del film: els nostres protagonistes viatgen per tot els Estats Units en una pick-up Ford -robada?- en un temps rècord, entren i surten de l’Inframón en dos minuts i al batalla final es resol amb dues esgarrinxades i una mica de pluja fina. Els efectes especials no estan malament i alcen una mica el nivell de la peli i la música acompanya -que ja és un gran què-.

En conclusió, es una peli mitjaneta, entretinguda, amb unes quantes metàfores i al·legories interessants -imagino que amb origen al paper- que podria haver estat una gran peli si no l’haguessin fet amb presses però que obre les portes a futures seqüel·les -seguint la saga de llibres- que donaran a conèixer -ni que sigui superficialment- la mitologia grega clàssica. Això si, no crec que ni remotament generi un fenomen com el de Harry Potter, com a molt es quedarà en quelcom una mica més amb èxit que no el fracàs de franquícia Hollywoodiana d’Eragon.