Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Ahir diumenge, després de dos intents fallits d’anar a veure l’última pel·lícula d’en James Cameron per no trobar entrades, per fi vàrem aconseguir anar a veure Avatar, la pel·lícula més esperada de la temporada. De fet, no va decepcionar, és una gran excel·lent pel·lícula i una experiència veure-la en 3D (era el meu primer cop amb aquesta nova tecnologia 3D).

Avatar és un film que feia mesos que volia anar a veure, des que vaig veure el primer teaser a la sala del cinema en no se quina altra peli que hem vaig quedar amb unes ganes enormes de poder gaudir de l’última obra mestra del conegut i gairebé mai decepcionant James Cameron. De fet, sembla ser que no era l’únic que tenia ganes de veure a la gran pantalla aquesta història, perquè tant a les sessions de divendres, dissabte com la de diumenge, la sala dels Cinemes de l’Illa Carlemany on es projectava Avatar estava plena a vessar. Imagineu! un diumenge a la sessió de les 22 hores amb previsió d’acabar la peli cap a la 1 de la nit i no hi havia ni un seient lliure! fins i tot més d’una hora abans, quan vàrem anar a buscar les entrades, ja només hi havia seients a primeres files i a les del darrera de tot! i això que la pel·lícula ja duia tres dies en cartell!.

Avatar no ens explica una història revolucionaria i nova, la veritat, sobretot per aquells que normalment gaudim de la ciència ficció, és una història que d’una manera o d’una altra ja s’ha tractat en aquest fantàstic gènere, però Cameron ha estat capaç de sintetitzar en 160 minuts una molt bona història, tota una cultura, un món nou, un univers nou, en una història pura de ciència ficció que barreja missatge moral/ètic, ciència, fantasia i que deixa volar la imaginació sense límits. Com la bona ciència ficció vaja!
James Cameron ens presenta amb aquest film una societat extraterrestre que viu en perfecta harmonia amb el seu entorn, el seu món; un món on tots els éssers vius estan interconnectats per alguna mena de connexió sinàptica mundial, de fet se’ns presenta una societat amb una cultura que recorda a la dels antics nadius nord-americans o a la dels nadius de l’Amazones i a la relació que tenien/tenen amb el seu entorn. La trama es desenvolupa a partir del contacte dels éssers humans, arribats de l’exterior, amb el poble Na’Vi. Es desenvolupa la típica història de contacte humà-extraterrestre, però des del punt de vista d’un recluta humà que a partir d’un Avatar (creació orgànica a partir d’ADN humà i Na’Vi) és capaç d’introduir-se dins de la societat Na’Vi, ser acceptat com a tal fins al punt de convertir-se, interiorment, en un més del poble de Pandora i de veure les maleses que els humans estan fent a l’entorn, al planeta, per tal d’extreure un mineral que a la Terra es paga a 20 milions el quilogram.

La pel·lícula està feta amb la última tecnologia disponible al cinema, a l’animació 3D i és una orgia de colors, imatges, música i escenes que fan que hom es transporti fàcilment fins a Pandora. La immersió en la història magistralment dirigida per James Cameron és total, a moments t’agradaria poder trepitjar aquells terres que brillen a la foscor, poder sentir l’entorn, les plantes i gaudir d’un vol a lloms d’un Ikran.

No sé si dins dels plans d’en Cameron hi ha el desenvolupar més el món de Pandora i la història d’Avatar, però si ho fes, si per exemple ho convertís en una trilogia a l’estil Star Wars podria convertir-se en la nova icona de la ciència ficció de principis del segle XXI. La història té potencial per convertir-se en una llegenda tal com va ser-ho Star Wars a finals del segle XX, de fet, personalment m’agradaria molt poder veure un Avatar 2 i 3 si el nivell de la història, si el llistó marcat per Avatar es manté igual d’alt o és superat. També, no ho negaré, voldria veure el món de Pandora en llibre, poder llegir pàgines i pàgines de les històries dels Na’Vi de les mans d’un gran mestre de la ciència ficció com podria ser Scott Card o K. Le Guin per posar dos autors que serien capaços de desenvolupar un món com l’imaginat per Cameron.

Avui, gairebé 24 hores després d’haver vist el film en tinc ganes de més, moltes més ganes! de fet, tinc pensat de tornar al cinema a gaudir altre cop de la història, algú m’hi acompanya?