Aquest cap de setmana, com una mena de prèvia a la lectura de Ender en el Exilio, m’he llegit aquest conte curt d’un dels meus autors predilectes: Orson Scott Card.

Aquest llibre, només amb aquesta curta història sobre un Nadal a l’Escola de Batalla, tenia sentit fa un any quan es va publicar perquè incloïa el primer capítol de l’esperadíssim Ender’s Exile que sortirà a la venda -en castellà- aquest dimecres dia 17 de Maig. Si, també té sentit pels fanàtics de la sèrie d’Ender, no ho negarem, però pel meu gust el petit conte era això, massa petit.

Guerra de Regalos ens situa a l’Escola de Batalla just quan Ender encara hi era, per tant ens situem en un temps contingut dins del Ender’s Game però amb un altre protagonista i amb algun “cameo” dels nostres coneguts i estimats genis militars. Zeck Morgan és el protagonista d’aquesta novel·la curta, un nen que com Andrew Wiggin i la resta dels companys que hem conegut al llarg de totes les novel·les d’aquesta sèrie va ésser escollit per les seves capacitats mentals i militars per a lluitar contra els Insectors; però, el que fa que la història d’en Zeck sigui diferent és que la família Morgan i ell mateix son uns devots i fanàtics cristians pacifistes.

Continua llegint…

Amb “La Colonia Perdida”, Scalzi torna a narrar una gran història amb connexions amb la resta de llibres, però desenvolupant -com ja ens té acostumats- una història autoconclusiva permetent que hom es pugi llegir els tres llibres de forma independent sense perdre’s massa en aquest curiós univers de la Unió Colonial. Però, si que és veritat, que la millor manera d’endinsar-se a l’univers Scalzi és llegir els tres llibres de forma cronològica ja que això permet copsar molts detalls, conèixer subtrames i adquirir un més gran coneixement de les societats de la galàxia i les relacions que mantenen entre si.

John Scalzi s’ha convertit en un expert narrador d’Space Opera i ho sap fer molt bé, evita caure en el recurs fàcil de desenvolupar una única trama principal, amb uns mateixos personatges que protagonitzen diversos llibres, essent capaç de desenvolupar una discreta trama de fons que es converteix en el fil conductor dels tres volums i que proporciona una coherència espectacular a l’univers creat amb “La Vieja Guardia” mentre que al mateix temps -en cada llibre- ens proporciona una nova perspectiva, una visió des d’un angle diferent d’un mateix univers en un mateix temps cronològic.

Aquest tercer llibre tanca un cercle iniciat a la Terra amb John Perry -que torna a ser un dels protagonistes juntament amb Jane Sagan de “Las Brigadas Fantasma”- explicant-nos aquest cop la problemàtica que comporta una colonització, sense deixar de banda el rerafons plantejat en els dos anteriors volums i plantejant una Unió Colonial que no vacil·la a l’hora de manipular els seus ciutadans i colons per tal d’aconseguir victòries militars i psicològiques davant dels seus enemics que han format una aliança anomenada Conclave amb la intenció d’aturar l’expansió humana.

En aquest volum, tot i ser una Space Opera, potser no trobarem tanta acció militar com en els altres dos, però en canvi si trobarem molta diplomàcia, política i traïcions que mantenen el nivell de suspens de la novel·la en molt bon nivell, amb diàlegs sense floridures -marca de la casa- humor i algunes sorpreses que ajuden a que un cop hom comença la lectura dels primers capítols no ho pugui deixar fàcilment, sigui quina sigui l’hora que marca el rellotge i sigui quina sigui l’hora en que un ha de llevar-se l’endemà. Potser, la nota negativa seria que es troba a faltar l’aparició dels consu -un raça superior a nivell tecnològic i filosòfic- que en les altres novel·les si tenien un paper mínim però rellevant.

Personalment ha estat un gran descobriment conèixer John Scalzi i la seva gran capacitat narrativa en el gènere del Space Opera, les seves obres son entretingudes, dinàmiques i encara que curtes (tenen unes 300 pàgines cada llibre) no provoquen la sensació de que s’hagi deixat massa res al tinter. Com les altres dues novel·les “La Colonia Perdida” és una lectura recomanada pels amants de la Ciència Ficció i la sèrie és una alenada d’aire fresc molt benvinguda en el subgènere de l’Space Opera.

Conclusió: Cal conèixer Scalzi, cal llegir la sèrie Old Man’s War per passar-s’ho bé i no perdre la oportunitat de gaudir de la Space Opera moderna.

Títol: La Colonia Perdida
Títol Original: The Lost Colony
Autor: John Scalzi
Editorial: Minotauro
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Notable

La història se centra en la vida -curta vida- d’en Jared Dirac, un soldat de les Brigadas Fantasma creat artificialment a partir d’ADN humà i amb una segona consciència inoculada, la consciència d’un traïdor que s’ha aliat amb tres espècies alien per destruir la raça humana i la Unió Colonial. En Jared juntament amb la resta de FDC miraran de descobrir els plans del traïdor i evitar la massacre de la raça humana. Amb aquesta línia argumental, Scalzi ens explica la vida d’un Brigada Fantasma, ens proporciona més detalls sobre aquest cos d’èlit misteriós que ja apareix a La Vieja Guardia, endintsant-se més i més en el mite de Frankestein, i endintsant-se més i més en una estructura militar i social en la que tothom neix amb un objectiu, en la que tothom troba el sentit de la vida ja que la FDC li proporciona des del primer moment de “néixer”. Seguirem l’evolució d’en Dirac des del moment en que surt de la incubadora, seguint el seu curiós entrenament, la seva maduració mental i la lluita de saber si té una consciència pròpia o no; tot plegat mentre la Unió Colonial i les Forces de Defensa Colonials intenten esbrinar i esguerrar els plans dels seus enemics.

Al contrari del que pugui semblar, Scalzi no entra excessivament en debats metafísics sobre la consciència humana, sobre la moralitat de crear clons, éssers humans artificials o les possibilitats de la manipulació genètica; aquest llibre segueix essent un Space Opera pur com el primer volum de la sèrie tot i que amb unes quantes pinzellades que presenten tots aquests dilemes que tant bé sap tractar la Ciència Ficció. Scalzi és un mestre a l’hora de plantejar diversos fils argumentals mentre va descobrint, mica en mica, nous aspectes de l’univers i de les civilitzacions que hi habiten, teixint un univers complex que dona molt de joc mentre que al mateix temps, al final del llibre és capaç de deixar tots els fils argumentals secundaris tancats i de posar-nos la mel a la boca per a la següent part, però no d’una forma evident, no sense concloure l’actual aventura.

Així doncs, Scalzi es presenta com una revelació en les Space Opera, escrivint unes històries complexes, divertides, plenes d’acció i aventura que fan que les 300 pàgines de cada volum passin d’allò més bé i evitant-nos les típiques històries de 600 pàgines en les que hi sobren 200. A nivell personal, Las Brigadas Fantasma no m’han enganxat tant com La Vieja Guardia, no he l’he devorat de la mateixa manera, però tampoc m’ha desagradat.

Conclusió: Interessant, distret i que permet continuar submergit en el món d’Scalzi.

Títol: Las Brigadas Fantasma
Títol Original: The Ghost Brigades
Autor: John Scalzi
Editorial: Minotauro
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Bé Alt