Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

La notícia ha saltat als mitjans: Juan Antonio Samaranch, hospitalitzat.

L’expresident del Comitè Olímpic Internacional Juan Antonio Samaranch, de 89 anys, es troba ingressat a l’Hospital Quirón de Barcelona i el seu pronòstic actual és ‘greu’. Els metges són ‘pessimistes’ però subratllen que les primeres 48 hores superades per Samaranch eren ‘les més critiques’.

El que hauria de ser una notícia d’alegria i motiu per recordar el costat fosc i poc explicat d’aquest avi que per fi estirarà la pota, resulta que s’està tractant com si els catalans perdéssim un personatge important, com si estigués apunt de desaparèixer un referent de la nostra societat.
Què collons! ni referent, ni personatge entranyable, ni hòsties! era i és un puto feixista franquista que des de dalt del COI va impedir que Catalunya tingués Comitè Olímpic propi, va impedir el reconeixement de les seleccions catalanes i va impulsar, això si, uns jocs Olímpics a Barcelona, però uns jocs olímpics manipulats i 100% espanyolistes (recordem l’Operació Garzón i tot el que va passar?).
Quan aquest iaio estiri la pota, per fi, haurà de ser motiu d’alegria per a tots els catalans. Un puto franquista menys en aquest món!