Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Avui, després d’unes setmanes sense trepitjar una sala de cinema hem anat a veure 2012, una peli de la que amb prou feines havia sentit res i de la que només havia vist el trailer mesos endarrere.

Encara que he anat al cine bàsicament per distreure’m he de dir que he sortit molt i molt content de la sala. Si, l’argument és el mateix de sempre, el mateix que  ja s’ha repetit centenars de vegades al cinema, als llibres i a la televisió; de fet fins i tot utilitzar el calendari maia ja s’havia fet, però el més impressionant de la peli és que, encara que l’argument del film no aporta massa res nou al gènere, Emmerich aconsegueix rubricar una excel·lent obra.

2012 és un film que dura 2 hores i 30 minuts i que en cap moment, en cap!, se’t fa pesat. Els minuts sembla que no passin, l’acció és mantinguda al llarg de tota la trama i molt ben acompanyada per moments tendres, romàntics i d’humor; evidentment amanit amb una excel·lent simfonia d’efectes especials i visuals que apugen el llistó de la pel·lícula. Hi ha alguna escena “típica” que no acaba com t’esperes de manera que genera també, en molta menys dosi, sorpreses. Fins i tot hi ha subtrames que contradient l’estil tradicional de Hollywood der fer un Happy End no acaben així, amb el que, altre cop, tenim més mini-sorpreses.

Per mi, tal com em va passar amb District 9, crec que 2012  és, també, una pel·lícula que “re-inventa” el gènere. 2012 aporta una nova mirada a un gènere molt explotat, tant que era a l’abisme de l’autodestrucció i conseqüent desaparició. De fet, als que ens agrada aquest gènere només salvàvem alguns llibres de les desenes que van apareixent cada any, però, les altres expressions del gènere ja es podien cremar pensàvem. Ara, amb Distric 9, 2012, la última de Star Trek i una mica (no massa) “El Dia de Mañana” entre altres sembla que hi ha una clara tendència a agafar el bon camí, a tornar a donar aire fresc i a revitalitzar  la Ciència Ficció, cosa que m’alegra especialment ja que és un gènere que considero que apart d’entretenir també fa reflexions i fa reflexionar.