No fa ni dos minuts que he acabat de llegir el millor llibre, la millor història que he tingut el plaer de llegir en aquests trenta-un anys de vida. Si Orson Scott Card ja era un dels meus autors insigne i un del predilectes del tipus de literatura que m’agrada, que em fa gaudir i que estimula tot el meu ésser, després de llegir les prop de 410 pàgines de “Maestro Cantor” Scott Card s’ha convertit sense cap mena de dubte en l’AUTOR. I és que tot i que l’impacte és molt recent i ja sabem que el pas del temps ho varia tot -inclosos els sentiments més forts- Maestro Cantor ha pujat directament al Top10, a la primera posició, s’acaba de convertir en la meva novel·la estrella. Noto que m’ha deixat marca, em sento diferent, estic extasiat com poques vegades tot i la penosa edició d’Ediciones B i Zeta Bosillo -el llibre és ple de faltes, de paraules a les que els hi falten lletres, paraules que apareixen com bolets en frases on no pertoca i un llarg etcètera de despropòsits que demostren una falta de cura en la feina d’un editor descomunal-.

Maestro Cantor és una de les primeres novel·les d’en Card, anterior al seu gran èxit: “Ender’s Game”, i és un desenvolupament del relat  curt “L’Ocell Cantaire d’en Mikal” -inclòs a la recopilació Retrets i Lloances-. Un relat que fa uns mesos quan el vaig llegir ja em va impactar en certa manera. Maestro Cantor és considerada juntament amb Hart’s Hope i evidentment Ender’s Game, com les millor novel·les de Card. De fet la dura crítica nord-americana de l’època -Songmaster va ser publicat el 1980- esperava que Card no triomfés amb Ender al haver assolit ja el cim del seu talent; cosa que a bé de nosaltres, els seus lectors, evidentment no va ser així.

En aquesta fantàstica novel·la se’ns presenta la història de l’Ansset, un bell nen que de ben petit és separat a la força de la seva família i del seu entorn confortable i segur, per ser venut en una mena de mercat d’esclaus. Ansset, però, té la sort de ser reconegut com a potencialment apte per una escola una mica especial: La Casa del Cant. Ansset té una habilitat, té un talent extraordinari mai vist anteriorment: té la veu més prodigiosa i perfecta que La Casa del Cant hagi vist mai entre les seves parets. Ansset té el poder de magnificar les emocions de la gent.

Continua llegint…

Ahir a la nit vaig acabar de llegir Ender en el Exilio després de només tres “estones” -de varies hores- de llegir compulsivament. Un llibre fantàstic d’un dels meus escriptors predilectes: l’Orson Scott Card. Gràcies a la meva llibretera de confiança -moltes gràcies Àngels!-, he pogut tenir a les meves mans i llegir aquesta esperadíssima novel·la de l’Univers Ender abans que oficialment es posés a la venda, de fet surt a la venda demà dimecres 17 de març.

Ender en el Exilio se situa cronològicament entre el final de El Juego de Ender i La Voz de los Muertos i segons el mateix Card se situaria entre el capítol 14 i 15 de El Juego de Ender. Es podria considerar com una obra paral·lela a la saga de l’Ombra (saga Bean) tot i que centrada en Ender. Res a veure, com podreu veure, amb les ressenyes o la informació de contraportada que corren per internet i que situen l’acció 400 anys després de El Juego de Ender centrant l’acció a la colònia Ganges.

Aquesta nova novel·la comença un any després del final de la guerra contra els Insectors i quan els nens, els genis militars de l’Escola de Batalla, comencen a tornar als seus països d’origen, mentre que a l’Andrew Ender Wiggin no se li permet gaudir del mateix privilegi per por de les tensions que aixecaria que l’heroi de la humanitat, el més gran geni militar de tots els temps, acabés dirigint les forces militars dels Estats Units d’Amèrica. Com que Ender no pot tornar a casa, se li ofereix ser el governador del primer món insector colonitzat per la humanitat, càrrec que accepta acompanyat de la seva germana Valentine. És en aquest punt quan comença el nostre viatge, la nostra història.

Continua llegint…

Aquest cap de setmana, com una mena de prèvia a la lectura de Ender en el Exilio, m’he llegit aquest conte curt d’un dels meus autors predilectes: Orson Scott Card.

Aquest llibre, només amb aquesta curta història sobre un Nadal a l’Escola de Batalla, tenia sentit fa un any quan es va publicar perquè incloïa el primer capítol de l’esperadíssim Ender’s Exile que sortirà a la venda -en castellà- aquest dimecres dia 17 de Maig. Si, també té sentit pels fanàtics de la sèrie d’Ender, no ho negarem, però pel meu gust el petit conte era això, massa petit.

Guerra de Regalos ens situa a l’Escola de Batalla just quan Ender encara hi era, per tant ens situem en un temps contingut dins del Ender’s Game però amb un altre protagonista i amb algun “cameo” dels nostres coneguts i estimats genis militars. Zeck Morgan és el protagonista d’aquesta novel·la curta, un nen que com Andrew Wiggin i la resta dels companys que hem conegut al llarg de totes les novel·les d’aquesta sèrie va ésser escollit per les seves capacitats mentals i militars per a lluitar contra els Insectors; però, el que fa que la història d’en Zeck sigui diferent és que la família Morgan i ell mateix son uns devots i fanàtics cristians pacifistes.

Continua llegint…

De fet, és estrany que es publiqui tant poca ciència ficció i fantasia en català, és com tot, diuen que no hi ha demanda, però cada cop que alguna editorial publica un llibre d’aquest estil mai té massa repercussió (ni mediàtica ni en vendes), i sincerament crec que és per una mala visió comercial dels editors catalans i en català. M’explicaré: el cas és que la ficció en català funciona, i funciona molt bé tal com s’ha pogut comprovar amb Harry Potter, Eragon i altres, però el que no funciona és publicar un llibre en català quan ja ha estat publicat en castellà (excepte que en castellà ja estigui descatalogat) i per què? doncs perquè el lector d’aquest tipus de literatura al nostre país és encara relativament minoritari (algun dia haurem de parlar del perquè) i els addictes ja tenim la majoria de títols en castellà (perquè van aparèixer abans) i el que difícilment farem és comprar un títol que ja tenim i hem llegit per molt català que sigui un. I doncs quina és la solució? molt fàcil, publicar al mateix temps (o uns dies abans) que l’edició en castellà tal com es va fer amb el Codi Da Vinci i Àngels i Dimonis per posar dos clars exemples, o ve publicar en català títols bons que encara no es puguin trobar en castellà. És la llei bàsica del marketing i de l’oferta i la demanda: oferir quelcom que la competència no té o oferir quelcom de diferent.

Però bé, parlem del llibre que un dia d’aquests ja faré un article més extens de la problemàtica català, editorials i literatura estrangera.

“Retrets i Lloances” és una petita antologia de contes d’en Card que ha fet l’autor conjuntament amb Pagès Editors pensada especialment pel públic català amb un pròleg i unes postil·les fetes “a mida” per aquesta edició i amb una tria personal d’en Scott Card sobre quins contes afegir i quins no. Tothom que conegui mínimament l’obra d’en Scott Card i que hagi llegit quelcom sobre ell, sap que aquest nord-americà té una sensibilitat prou desenvolupada per Catalunya: li agrada el territori, sap que hi ha una llengua pròpia i fins i tot sap que hi ha un moviment independentista que en certa manera sembla que hi simpatitza. A “Ender el Xenocida” hi podem trobar un planeta anomenat Catalunya (colonitzat per catalans) i a la saga de l’ombra trobem que una monja de Barcelona ajuda en Bean (lloctinent d’Ender) a sobreviure i a fugir utilitzant el català per passar desapercebuts, dues picades d’ullet al nostre país i a la nostra llengua.

Com deia, “Retrets i Lloances” conté una selecció dels contes que van aparèixer al llibre “Maps in a Mirror” de 1990 amb una mostra, en forma de contes i novel·les curtes, de l’estil i de les temàtiques d’en Card amb dues joies per el que seguim l’autor, les dues novel·les curtes que van ser la base i l’origen de dues de les grans novel·les d’en Card: “L’ocell cantaire d’en Mikal” i el famós “El Joc d’Ender”.

Com que no us vull desvetllar massa el contingut del llibre intentaré no fer una ressenya de cada conte (em sortirà un article moooolt llarg), però si que en destacaré algun: començaré per “Sepulcre de Cançons” una història que explica de manera colpidora els últims dies a la terra d’una noia sense extremitats i el sofriment psicològic d’una ment alien atrapada en una nau espacial que voldria poder viure com un humà. Aquesta és una història curta, la primera de la present edició, que posa el llistó molt i molt alt.

“Sonata sense acompanyament” és un extraordinari conte que el mateix Scott Card considera que és el seu millor treball que tracta sobre un nen amb una habilitat especial per a la música que és educat en una societat perfecta on les habilitats de cadascú són potenciades al màxim i on tothom té el seu lloc assignat i és feliç (talment com a “Un món feliç”). El relat comença amb un plantejament tendre que mica en mica va canviat, va endurint-se, fins que al final d’aquest magnífic conte hom té una percepció prou diferencia de l’inicial.

“Ull per ull” és una novel·la curta guanyadora del Hugo que explica les desventures d’un nen capaç de matar de càncer, que està aprenent a controlar el seu poder a base de matar a tots els seus éssers estimats. El relat s’explica des d’un flashback i en primera persona i és una autèntica joia que manté la tensió i que no permet desenganxar-se’n.

Finalment, cal destacar dos relats que van acabar convertint-se en novel·la: “L’ocell cantaire d’en Mikal” i “El joc d’Ender”. El primer és clarament una space opera però que en comptes de desenvolupar-se en naus i batalles espacials transcorre als passadissos del palau de l’emperador més gran de la història de la galàxia amb el segrest de l’ocell cantaire predilecte de l’emperador. El segon relat és la base de l’obra més famosa de l’autor: “El Joc de l’Ender” on s’explica el dia a dia d’Ender Wiggin, un geni militar de només 9 anys que ha estat entrenat durant tota la seva curta vida per una única missió: lluitar i guanyar una gerra contra uns aliens hostils que amenacen la raça humana.

Conclusió: Una selecció de contes molt agradable perfecte per aquells que encara no coneixen la màgia d’en Card, o per aquells que només n’han llegit les novel·les.

Títol: Retrets i Lloances
Títol Original: Maps in a Mirror
Autor: Orson Scott Card
Editorial: Pagès Editors
Gènere: Ciència Ficció – Recull de Contes
Nota: Notable Alt