Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Aquest vespre he anat, per fi, a veure la última pel·lícula d’en Tim Burton: Alice in Wonderland. Aquest cop no  m’he pogut mantenir aliè a les crítiques que a la peli se li han fet i clar, he anat a veure el film sense masses expectatives, sense esperar-me una peli típica d’en Burton. Aquesta actitud mental, crec que m’ha permès gaudir d’una bona sessió de cine.

Aquesta versió d’Alícia és, amb permís d’American McGee’s Alice, la millor que s’ha fet mai, sobretot perquè li dona un petita volta al tema i ens presenta una història hilarant, estranya i boja, deixant de banda totes les versions excessivament ensucrades i infantilitzades que s’havien fet fins ara. Tim Burton reinterpreta el clàssic de Lewis Carroll (que encara no m’he llegit) i ens presenta una història diferent on hi domina l’anada d’olla, els porros i les substàncies estupefaents de dubtosa procedència, vaja al seu més pur estil. Això si, encara que l’empremta de Burton es pot detectar al llarg de tota la pel·lícula, aquest ha abandonat el seu estil més fosc, obscur i decrèpit per un món més il·luminat (encara que és incapaç d’abandonar la seva essència i en fa diverses picades d’ullet) suposo que per exigències de la productora: Disney.

Burton fidel, ara si, a la seva dèria estètica signa una adaptació d’Alícia espectacular, amb una imatge impactant i una atmosfera fidel a la més pura fantasia, signant un dels millors aspectes del film. Al bàndol contrari, hi trobem el ritme, i és que a la pel·lícula li costa arrencar, es perd massa en escenes i imatges oníriques i l’acció es veu clarament minoritzada a causa d’una mala guionització de la història. El pitjor aspecte de tot el film és el guió, definitivament.

Per altra banda, m’agradaria destacar el que mi sembla una burla o una paròdia amagada que hi ha al film. Crec sincerament que Burton ha fet la peli per encàrrec i que no li venia massa de gust i és per això que ha farcit la seva versió de personatges i escenes “particulars”: La Reina Blanca sembla una drak queen, la seva cort (la “bona”) fa més ràbia que no pas la cort de la seva germana (la “dolenta”) i les falses deformitats de la cort de la Reina Roja ratllen l’absurd, tot acompanyat d’un llarg etcètera de picades d’ullet semblants.

En definitiva, Alice in Wonderland no és de les millors pelis d’en Burton, però és una peli que està bé, que es pot veure i de la que hom pot gaudir durant una estona, una mica massa lenta, però visualment espectacular.