Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Avui m’he llevat amb un creixent sentiment d’indignació, però d’una indignació diferent de l’habitual, una indignació provocada per la covardia d’en Montilla i la seva patuleia de seguidors. Mentre sentia les noticies i escoltava astorat la negativa del PSC de donar suport a un lema que la setmana passada no havia generat cap controvèrsia, m’he fet la pregunta que avui s’està fent tothom: per què?
El perquè és bastant clar, segons la meva opinió, i en comptes de quedar-me tant ample qualificant-los de traïdors, covards i espanyols, la meva reflexió ha anat una mica més enllà i he arribat a la conclusió de que al darrera d’aquesta gran operació hi ha quelcom molt més greu, hi ha uns interessos obscurs i mal intencionats.

Amb aquesta operació mediàtica, en Montilla i el PSC intenten fer control de danys després d’una setmana dura. El dia de la sentència del TC, en Montilla es va passar de frenada posant el crit al cel i fent de President de la Generalitat de Catalunya, una situació nova per aquest partit que històricament ha mirat més cap a Madrid que no pas cap al cor de Catalunya. Montilla, al liderar la resposta indignada del poble de Catalunya va donar-li ales, unes ales que van donar força i contundència als ciutadans, una força i una contundència que van espantar a més d’un a les files socialistes. Avui, una setmana després i veient els resultats de les últimes enquestes electorals (on no existeix cap possibilitat de que el PSC torni a la Generalitat), la posició del govern espanyol davant la sentència i la possibilitat de fractura interna; el PSC ha decidit regalar la Generalitat a Convergència i Unió i retirar-se a les trinxeres, als ajuntaments, diputacions i consells, allà on sempre han estat i des d’on poden exercir el seu poder i influència sense perdre-hi cap llençol.

El PSC ha decidit que una Convergència i Unió amb majoria absoluta a la Generalitat generarà a Espanya, a Madrid, menys problemes que qualsevol altre combinació. Pel PSC, un Mas amb majoria absoluta obre la porta a recuperar la tant “estimada” basa d’oli catalana, obre la porta a retornar al vell esquema pujolià i evitar que l’actual creixement sobiranista i independentista arribi a un punt crític i de no retorn. Una situació que amb una CiU vencedora però no majoritària, necessitada de pactes per governar, potser aniria en contra dels interessos del PSOE i d’Espanya; veure CiU pactant amb ERC seria veure una unitat nacional catalana inacceptable, seria veure la continuació de l’actual deriva independentista i és per això, que ara, en Montilla ha decidit dinamitar la manifestació d’aquest dissabte.