Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Darrera d’un tràiler nefast i d’un títol que no crida l’atenció hi ha una història sublim. Hi ha una obra mestra. Hi ha una pel·lícula que m’ha marcat, que ha travessat la meva ànima com un ganivet perfectament esmolat tallant mantega tova.

Aquest film dirigit per en Peter Jackson i basat en la novel·la del mateix nom d’Alice Sebold és clarament una història intimista, per a un public segurament minoritari. No tindrà l’acceptació d’Avatar, però personalment, modestament, hom creu que mereix estar al Top de les millors pel·lícules de la història.

L’argument en si, la història, allò que el nefast tràiler desvetlla és quelcom conegut. De fet sembla -ull! sembla!- el típic argument de telefilm d’A3 d’un diumenge avorrit a la tarda: una nena de 14 és raptada, violada i assassinada per un pertorbat veí del seu barri. El que ja se surt del típic-tòpic és que la història se centra en la post-vida de la Susi Salmon, en com aquesta, “vivint” entre el món dels vius i el cel, s’enyora del seu pare, de la seva família i del seu primer petó mai esdevingut, tot veient com el seu assassí esborra tot rastre del crim. És en aquest punt en el que aquesta pel·lícula s’eleva pel damunt de totes les històries, de totes les bobines de film que produeix cada any Hollywood per coronar-se com a reina de la fantasia, del drama i el thirller i situar-se com una de les pel·lícules més impactants dels últims anys.

The Lovely Bones és un drama, si, però no és una pel·lícula de llàgrima fàcil, no és una pel·lícula d’angoixa i patiment humà o familiar -que també- és quelcom diferent. És un viatge fantàstic a l’altre món, és una nova visió del limbo, del món dels fantasmes, del bé i del mal, és un exercici de lliure expressió, és una opera de venjança i estimació, d’amor i mort, de redempció i justícia, d’esperança i innocència, és quelcom diferent i difícilment descriptible.

Peter Jackson agafa una història -una novel·la que ja tinc moltíssimes ganes de llegir- i la trasllada al cinema de forma magistral. En mans de qualsevol altre la peli s’hauria desinflat, però Peter Jackson acompanyat de l’excel·lent música d’en Brian Eno i l’excelsa fotografia d’Andrew Lesnie aconsegueix l’impossible: dur un drama a nivells insospitats; fer unes escenes celestials eminents, extraordinàries, 100% oníriques, que desconcerten però que al mateix temps embruixen, que atrapen. I és que, per mi, la peli té un equilibri perfecte entre la part terrenal i la part celestial, conjugant dosis de “realisme” amb autèntiques dosis de la millor fantasia i anades d’olla que en Jackson és capaç de crear -i és un mestre en això!-.

La peli en general té males crítiques, a molta gent no li ha agradat, molts eliminarien la part onírica, la part celestial, molts es queixen de l’excessiu protagonisme de la Susi (Saoirse Ronan) i alaven l’actuació d’en Stanley Tucci -nominat a l’oscar pel paper d’en George Harvey- però tots aquests no han entès la pel·lícula, no han entès la història. Sense l’excel·lent paper de la Saoirse Ronana en Stanley Tucci no es creixeria com a George Stanley. Sense una Susi que ens transmeti humanitat, candidesa, bondat i odi no apreciaríem la pertorbació, l’alienació mental i la maldat d’en George. Sense la fantasia desbordant d’un món celestial que aporta esperança no apreciaríem la duresa i crueltat de la realitat. De la mateixa manera que sense el bé no existiria el mal i sense el mal no existira el bé, aquesta és una història de contrast que ens fa apreciar allò que tenim i que podem perdre.

No sóc capaç d’expressar en aquestes línies el que m’ha fet sentir The Lovely Bones, sóc incapaç d’explicar -ni que sigui avisant d’Spoilers- més trossos de la peli, no sóc capaç de descriure les sublims i brutals escenes oníriques que omplen el film. Es podria dir que estic en estat de xoc, en un estat, amb unes sensacions, que poques, molt poques vegades a la vida he sentit, i sempre, sempre, davant d’obres mestres, sempre davant de creacions sublims. Estic en estat d’èxtasi i tot plegat ho ha provocat un film d’escassament 135 minuts.