Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Aquest migdia el TC, finalment, ha donat a conèixer les 1.000 pàgines de sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, entre d’altres coses, ataca els símbols nacionals de Catalunya, un article que segons els espanyols només és constitucional si aquests símbols són considerats símbols d’una nacionalitat i no símbols d’una nació (recordem que el TC i Espanya neguen que Catalunya sigui una nació).

Al sentir la notícia m’ha assaltat un dubte, una pregunta existencial: Quina diferència hi ha entre nació i nacionalitat? Repassem uns quants diccionaris.

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:

nació

1. Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.
2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.
3. Nació proletària País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra.

nacionalitat

1. Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. La nacionalitat jueva.
2. Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat. Un individu de nacionalitat italiana

Segons el diccionari anglès de Cambridge:

nation

1. A country, especially when thought of as a large group of people living in one area with their own government, language, traditions, etc.
2. A large group of people of the same race who share the same language, traditions and history, but who might not all live in one area.

nationality

1. The official right to belong to a particular country
2. A group of people of the same race, religion, traditions, etc

Segons el diccionari francés de Larousse:

nation

1. Ensemble des êtres humains vivant dans un même territoire, ayant une communauté d’origine, d’histoire, de culture, de traditions, parfois de langue, et constituant une communauté politique.
2. Entité abstraite, collective et indivisible, distincte des individus qui la composent et titulaire de la souveraineté.
3. Synonyme de langue (de l’ordre de Malte)

nationalité

1. Appartenance juridique d’une personne à la population constitutive d’un État.
2. Groupement d’individus ayant même origine, ou tout au moins une histoire et des traditions communes.
3. État, condition d’un peuple constitué en corps de nation ; nation considérée dans sa vie propre et individuelle.

I acabarem amb el diccionari que van utilitzar els del TC (recordem que són monolingües i que per tant, pobrets, no van poder llegir l’Estatut, sinó una simple traducció). Segons la Real Academia Española de la Lengua:

nación

1. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2. Territorio de ese país.
3. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
4. Coloq. p. us. nacimiento (acción y efecto de nacer). Ciego de nación.
5. Hombre natural de una nación, contrapuesto al natural de otra.
de ~. 1. Para dar a entender el origen de alguien, o de dónde es natural.

nacionalidad

1. Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación.
2. Estado propio de la persona nacida o naturalizada en una nación.
3. Comunidad autónoma a la que, en su Estatuto, se le reconoce una especial identidad histórica y cultural.
4. Denominación oficial de algunas comunidades autónomas españolas.

Curiós que la ÚNICA llengua que fa una diferenciació clarament tendenciosa sigui l’espanyol. “No haze falta deci nada más” oi?

Per a que després es queixin, diguin barrabassades o ens insultin per “querer imponer el catalan”! Ahir La Plataforma per la Llengua va fer públic un estudi que demostra que en més de 500 lleis i reglamentacions espanyoles que afecten tots els aspectes de la vida, i les coses més insòlites s’obliga a l’ús del castellà. En alguns casos de manera única i exclusiva i en d’altres permet l’ús d’altres llengües co-oficials, però sempre donant preeminencia i amb una clara discriminació positiva del castellà.

Alguns exemples:

REAL DECRETO 1334/1999, DE 31 DE JULIO, POR EL QUE SE APRUEBA LA NORMA GENERAL DE ETIQUETADO, PRESENTACIÓN Y PUBLICIDAD DE LOS PRODUCTOS ALIMENTICIOS. Obliga a emprar la llengua castellana en l etiquetatge.

REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2007, DE 16 DE NOVIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY GENERAL PARA LA DEFENSA DE LOS CONSUMIDORES Y USUARIOS Y OTRAS LEYES COMPLEMENTARIAS. Obliga a etiquetar els productes en castellà, així com també cal fer en aquesta llengua la garantia.

REAL DECRETO 1137/1984, DE 28 DE MARZO, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA FABRICACION, CIRCULACION Y COMERCIO DEL PAN Y PANES
ESPECIALES. Recorda l obligatorietat d etiquetar en castellà establerta per la normativa concordant sobre etiquetatge de productes alimentaris.

(com aquest decret anterior hi ha centenars de decrets que regulen el pa, els cogombres, les escaroles, els enciams, les farines, la llet, les sopes, els tès, els cafès, els pinsos, el tèxtil, les pells, cereals, sucres, vinagres i un llarg -enorme- etcetera en els que sempre es recorda la obligatorietar d’etiquetar en castellà)

LEY ORGÁNICA 6/1985, DE 1 DE JULIO, DEL PODER JUDICIAL. Obliga a l ús del castellà en totes les actuacions judicials per part de jutges, magistrats, fiscals, secretaris i resta de funcionaris de jutjats i tribunals (article 231). El català és optatiu per a aquests, i sempre que cap part s hi oposi. Quan el document surt d una comunitat autònoma que té una llengua oficial i pròpia diferent del castellà cal fer-ne la traducció, però en canvi mai a l inversa: el castellà no cal traduir-lo. Obliga a fer els documents en castellà per a la cooperació internacional jurisdiccional (278). Per a la provisió de places el castellà és un requisit i les altres llengües només són un mèrit i només en aquells territoris on estan reconegudes com a oficials i segons determinin les comunitats(471). Posteriorment la LEY ORGÀNICA 16/1994 i la LEY ORGÁNICA 19/2003, de reforma de l anterior, insisteixen en aquests paràmetres.

RESOLUCION DE 24 DE FEBRERO DE 1982 POR LA QUE SE ORDENA LA PUBLICACION EN EL “BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO” DEL NUEVO REGLAMENTO DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, DE 10 DE FEBRERO DE 1982. No permet (tàcitament i en la interpretació corresponent) l ús d altres llengües que no siguin el castellà en el Congrés dels Diputats.

LEY 11/1986, DE 20 DE MARZO, DE PATENTES. Obliga que les sol·licitud i altres documents presentats al registre de la propietat industrial siguin en castellà. Només es poden presentar en una altra llengua (però sempre també en castellà) si s estableix per les comunitats autònomes que tinguin competències, altrament només i únicament hi pot haver el castellà. Si es presenten també en una altra llengua a les comunitats autònomes, l’única autèntica i vàlida serà la castellana.

LEY 14/1986, DE 25 DE ABRIL, GENERAL DE SANIDAD. Obliga tàcitament i en relació a la legislació anterior al coneixement del castellà, mentre només
remet a les altres llengües espanyoles per a computar-les com a mèrit en els processos de selecció.

REAL DECRETO 2364/1994, DE 9 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE SEGURIDAD PRIVADA. Obliga el coneixement del castellà com a requisit, per la modificació del 2008. Per desenvolupar tasques de seguretat privada a Espanya si es té el títol en un altre estat de la Unió Europea cal acreditar  bligatòriament coneixements de castellà, i no pas de cap altra llengua encara que aquesta en sigui pròpia i/o oficial, es desenvolupi on es desenvolupi la feina.

LEY 30/1992, DE 26 DE NOVIEMBRE, DE RÉGIMEN JURÍDICO DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS Y DEL PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO COMÚN. Fa un tractament de favor i imposa el castellà com a llengua dels procediments de l Administració General de l Estat, incloses l obligatorietat de traduccions fora de l àmbit autonòmic, o com a llengua per defecte en el supòsit de discrepàncies entre les parts, amb un tracte de superioritat impositiu davant les altres.

ORDEN DE 8 DE FEBRERO DE 1996 POR LA QUE SE DICTAN NORMAS SOBRE LOS EXAMENES PARA NOMBRAMIENTO DE INTERPRETES JURADOS. Només preveu la interpretació jurada respecte al castellà en els exàmens. No es preveu per part de l Estat la interpretació jurada pel que fa a les altres llengües, la qual té conseqüències en la legalitat de documents.

ORDEN DE 7 DE FEBRERO DE 1997 POR LA QUE SE REGULA LA TARJETA DE EXTRANJERO. Obliga que la targeta d estranger estigui redactada exclusivament en castellà.

ORDEN DE 11 DE JULIO DE 1997 SOBRE COMUNICACIONES ELECTRONICAS ENTRE LAS ADMINISTRACIONES PUBLICAS REFERENTES A LA INFORMACION DE LOS PADRONES MUNICIPALES.
Estableix com a llengua franca el castellà en els codis de les vies públiques per a les comunicacions dels fitxers d intercanvi d informació. Tot i que poden
aparèixer les informacions en les llengües vernacles (així està escrit) sempre hi ha d haver la referència en castellà, cosa que no passa amb el català per les vies en castellà. Les abreviatures de l INE són exclusivament en castellà (TVIAN).

Així doncs, a callar colla d’espanyolistes! si us queixeu de la Llei del Cinema o del intents d’obligar a etiquetar en català, primer feu el fotut favor de derogar totes aquestes lleis! mentre tant us foteu la llengua al cul, tanqueu la boca i ens deixeu defensar la nostra llengua i els nostres drets amb igualtat de condicions que la vostra. Sinó ho feu així el que esteu fent té un nom: racisme lingüístic.

Oh! surto a l’Avui.cat! per fi han penjat l’entrevista que un reporter de l’Avui em va fer a mitjans d’estiu en relació a la llengua catalana al Principat d’Andorra!

Com a nou vicepresident del Centre de Cultura Catalana del Principat d’Andorra un dimecres, una mica improvisat, vaig accedir a ser preguntat sobre diverses qüestions relatives a la llengua/cultura catalana en aquest petit país i sobre el Centre durant poc més de 15 minuts abans de dinar. Encara que l’entrevista va anar prou bé i vàrem parlar de diverses coses, veig que al muntatge final del vídeo publicat a l’Avui és molt més curt, i què voleu que us digui! sincerament crec que el vídeo és massa curt com per a que es pugui dibuixar una realitat mínimament aproximada de la situació del català de l’únic estat reconegut que la té com a oficial. Segurament l’objectiu d’aquests vídeos no era fer un reportatge a fons de la situació, però ja que hi vas, ja que t’hi poses perquè no aprofundir-hi més? No ho sé, però tinc la impressió de que es van deixar en el tinter masses coses que no han sortit al vídeo final.

Per la banda personal, només dir, que es nota que és la primera entrevista que hem fan oi? haha no se si a tothom li passa, però no m’agrado a mi mateix en aquest vídeo, ara si me la tornessin a fer suposo que actuaria diferent, no pel que dic (que ho tornaria a repetir), però no ho sé, és que no m’agrado, en algun moment m’entrebanco amb la meva llengua i això queda fatal! i més comparat amb el Secretari d’Estat (home acostumat a parlar). Però bé, què hi farem! serà qüestió de practicar! haha!

Au, salut!

Us deixo el link al vídeo per si el voleu veure.