Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Ahir nit, a quarts de quatre de la matinada vaig acabar de llegir l’últim llibre de la sèrie Old Man’s War d’en John Scalzi: “La Colonia Perdida”. Aquest tercer llibre i fins al moment l’últim publicat per Minotauro, tot i que Scalzi ja ha fet una quarta part anomenada Zoe’s Tale, m’ha tornat a enganxar i me l’he tornat a llegir d’una revolada i en molt poques hores. De fet només ahir em vaig polir 3/4 parts del llibre!

Amb “La Colonia Perdida”, Scalzi torna a narrar una gran història amb connexions amb la resta de llibres, però desenvolupant -com ja ens té acostumats- una història autoconclusiva permetent que hom es pugi llegir els tres llibres de forma independent sense perdre’s massa en aquest curiós univers de la Unió Colonial. Però, si que és veritat, que la millor manera d’endinsar-se a l’univers Scalzi és llegir els tres llibres de forma cronològica ja que això permet copsar molts detalls, conèixer subtrames i adquirir un més gran coneixement de les societats de la galàxia i les relacions que mantenen entre si.

John Scalzi s’ha convertit en un expert narrador d’Space Opera i ho sap fer molt bé, evita caure en el recurs fàcil de desenvolupar una única trama principal, amb uns mateixos personatges que protagonitzen diversos llibres, essent capaç de desenvolupar una discreta trama de fons que es converteix en el fil conductor dels tres volums i que proporciona una coherència espectacular a l’univers creat amb “La Vieja Guardia” mentre que al mateix temps -en cada llibre- ens proporciona una nova perspectiva, una visió des d’un angle diferent d’un mateix univers en un mateix temps cronològic.

Aquest tercer llibre tanca un cercle iniciat a la Terra amb John Perry -que torna a ser un dels protagonistes juntament amb Jane Sagan de “Las Brigadas Fantasma”- explicant-nos aquest cop la problemàtica que comporta una colonització, sense deixar de banda el rerafons plantejat en els dos anteriors volums i plantejant una Unió Colonial que no vacil·la a l’hora de manipular els seus ciutadans i colons per tal d’aconseguir victòries militars i psicològiques davant dels seus enemics que han format una aliança anomenada Conclave amb la intenció d’aturar l’expansió humana.

En aquest volum, tot i ser una Space Opera, potser no trobarem tanta acció militar com en els altres dos, però en canvi si trobarem molta diplomàcia, política i traïcions que mantenen el nivell de suspens de la novel·la en molt bon nivell, amb diàlegs sense floridures -marca de la casa- humor i algunes sorpreses que ajuden a que un cop hom comença la lectura dels primers capítols no ho pugui deixar fàcilment, sigui quina sigui l’hora que marca el rellotge i sigui quina sigui l’hora en que un ha de llevar-se l’endemà. Potser, la nota negativa seria que es troba a faltar l’aparició dels consu -un raça superior a nivell tecnològic i filosòfic- que en les altres novel·les si tenien un paper mínim però rellevant.

Personalment ha estat un gran descobriment conèixer John Scalzi i la seva gran capacitat narrativa en el gènere del Space Opera, les seves obres son entretingudes, dinàmiques i encara que curtes (tenen unes 300 pàgines cada llibre) no provoquen la sensació de que s’hagi deixat massa res al tinter. Com les altres dues novel·les “La Colonia Perdida” és una lectura recomanada pels amants de la Ciència Ficció i la sèrie és una alenada d’aire fresc molt benvinguda en el subgènere de l’Space Opera.

Conclusió: Cal conèixer Scalzi, cal llegir la sèrie Old Man’s War per passar-s’ho bé i no perdre la oportunitat de gaudir de la Space Opera moderna.

Títol: La Colonia Perdida
Títol Original: The Lost Colony
Autor: John Scalzi
Editorial: Minotauro
Gènere: Ciència Ficció – Space Opera
Nota: Notable