Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Per a que després es queixin, diguin barrabassades o ens insultin per “querer imponer el catalan”! Ahir La Plataforma per la Llengua va fer públic un estudi que demostra que en més de 500 lleis i reglamentacions espanyoles que afecten tots els aspectes de la vida, i les coses més insòlites s’obliga a l’ús del castellà. En alguns casos de manera única i exclusiva i en d’altres permet l’ús d’altres llengües co-oficials, però sempre donant preeminencia i amb una clara discriminació positiva del castellà.

Alguns exemples:

REAL DECRETO 1334/1999, DE 31 DE JULIO, POR EL QUE SE APRUEBA LA NORMA GENERAL DE ETIQUETADO, PRESENTACIÓN Y PUBLICIDAD DE LOS PRODUCTOS ALIMENTICIOS. Obliga a emprar la llengua castellana en l etiquetatge.

REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2007, DE 16 DE NOVIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY GENERAL PARA LA DEFENSA DE LOS CONSUMIDORES Y USUARIOS Y OTRAS LEYES COMPLEMENTARIAS. Obliga a etiquetar els productes en castellà, així com també cal fer en aquesta llengua la garantia.

REAL DECRETO 1137/1984, DE 28 DE MARZO, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA FABRICACION, CIRCULACION Y COMERCIO DEL PAN Y PANES
ESPECIALES. Recorda l obligatorietat d etiquetar en castellà establerta per la normativa concordant sobre etiquetatge de productes alimentaris.

(com aquest decret anterior hi ha centenars de decrets que regulen el pa, els cogombres, les escaroles, els enciams, les farines, la llet, les sopes, els tès, els cafès, els pinsos, el tèxtil, les pells, cereals, sucres, vinagres i un llarg -enorme- etcetera en els que sempre es recorda la obligatorietar d’etiquetar en castellà)

LEY ORGÁNICA 6/1985, DE 1 DE JULIO, DEL PODER JUDICIAL. Obliga a l ús del castellà en totes les actuacions judicials per part de jutges, magistrats, fiscals, secretaris i resta de funcionaris de jutjats i tribunals (article 231). El català és optatiu per a aquests, i sempre que cap part s hi oposi. Quan el document surt d una comunitat autònoma que té una llengua oficial i pròpia diferent del castellà cal fer-ne la traducció, però en canvi mai a l inversa: el castellà no cal traduir-lo. Obliga a fer els documents en castellà per a la cooperació internacional jurisdiccional (278). Per a la provisió de places el castellà és un requisit i les altres llengües només són un mèrit i només en aquells territoris on estan reconegudes com a oficials i segons determinin les comunitats(471). Posteriorment la LEY ORGÀNICA 16/1994 i la LEY ORGÁNICA 19/2003, de reforma de l anterior, insisteixen en aquests paràmetres.

RESOLUCION DE 24 DE FEBRERO DE 1982 POR LA QUE SE ORDENA LA PUBLICACION EN EL “BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO” DEL NUEVO REGLAMENTO DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, DE 10 DE FEBRERO DE 1982. No permet (tàcitament i en la interpretació corresponent) l ús d altres llengües que no siguin el castellà en el Congrés dels Diputats.

LEY 11/1986, DE 20 DE MARZO, DE PATENTES. Obliga que les sol·licitud i altres documents presentats al registre de la propietat industrial siguin en castellà. Només es poden presentar en una altra llengua (però sempre també en castellà) si s estableix per les comunitats autònomes que tinguin competències, altrament només i únicament hi pot haver el castellà. Si es presenten també en una altra llengua a les comunitats autònomes, l’única autèntica i vàlida serà la castellana.

LEY 14/1986, DE 25 DE ABRIL, GENERAL DE SANIDAD. Obliga tàcitament i en relació a la legislació anterior al coneixement del castellà, mentre només
remet a les altres llengües espanyoles per a computar-les com a mèrit en els processos de selecció.

REAL DECRETO 2364/1994, DE 9 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE SEGURIDAD PRIVADA. Obliga el coneixement del castellà com a requisit, per la modificació del 2008. Per desenvolupar tasques de seguretat privada a Espanya si es té el títol en un altre estat de la Unió Europea cal acreditar  bligatòriament coneixements de castellà, i no pas de cap altra llengua encara que aquesta en sigui pròpia i/o oficial, es desenvolupi on es desenvolupi la feina.

LEY 30/1992, DE 26 DE NOVIEMBRE, DE RÉGIMEN JURÍDICO DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS Y DEL PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO COMÚN. Fa un tractament de favor i imposa el castellà com a llengua dels procediments de l Administració General de l Estat, incloses l obligatorietat de traduccions fora de l àmbit autonòmic, o com a llengua per defecte en el supòsit de discrepàncies entre les parts, amb un tracte de superioritat impositiu davant les altres.

ORDEN DE 8 DE FEBRERO DE 1996 POR LA QUE SE DICTAN NORMAS SOBRE LOS EXAMENES PARA NOMBRAMIENTO DE INTERPRETES JURADOS. Només preveu la interpretació jurada respecte al castellà en els exàmens. No es preveu per part de l Estat la interpretació jurada pel que fa a les altres llengües, la qual té conseqüències en la legalitat de documents.

ORDEN DE 7 DE FEBRERO DE 1997 POR LA QUE SE REGULA LA TARJETA DE EXTRANJERO. Obliga que la targeta d estranger estigui redactada exclusivament en castellà.

ORDEN DE 11 DE JULIO DE 1997 SOBRE COMUNICACIONES ELECTRONICAS ENTRE LAS ADMINISTRACIONES PUBLICAS REFERENTES A LA INFORMACION DE LOS PADRONES MUNICIPALES.
Estableix com a llengua franca el castellà en els codis de les vies públiques per a les comunicacions dels fitxers d intercanvi d informació. Tot i que poden
aparèixer les informacions en les llengües vernacles (així està escrit) sempre hi ha d haver la referència en castellà, cosa que no passa amb el català per les vies en castellà. Les abreviatures de l INE són exclusivament en castellà (TVIAN).

Així doncs, a callar colla d’espanyolistes! si us queixeu de la Llei del Cinema o del intents d’obligar a etiquetar en català, primer feu el fotut favor de derogar totes aquestes lleis! mentre tant us foteu la llengua al cul, tanqueu la boca i ens deixeu defensar la nostra llengua i els nostres drets amb igualtat de condicions que la vostra. Sinó ho feu així el que esteu fent té un nom: racisme lingüístic.

En super José Luis “Bambi” Rodríguez Zapatero (super ase pels amics) presidente del (des)gobierno del reyno ejjpañó torna a fer de les seves. No n’ha tingut prou amb fer el ridícul amb tot el tema dels 4 milions d’aturats, amb l’intent de reforma de les pensions, amb els “ara proposo una llei que m’ha dibuixat un nen de P3″ i dues hores després ho retiro amb la trista excusa de “es que era solo un ejemplo, no una propuesta”. Ara, resulta, que al fòrum econòmic de Dabos en super Bambi va tenir una altra ocurrència -idea de bomber en deien al meu poble-: Que el F.C Barcelona faci d’ambaixador de l’estat espanyol.

Quin collons! ja sabíem que el ZP i el PSOE eren una colla d’incompetents amb escassos estudis i menys seny, però que ara, quan Ejjpaña ha perdut el poc prestigi miratge que se suposa que havia guanyat a l’inici de la crisi financera mundial -amb allò de que els bancs de l’estat aguantaven i suportaven la crisi- vulgui recuperar popularitat i imatge a través del Barça, per recuperar la cadira del G20, és el més gran despropòsit que han dit des de Madrid en els últims anys.

Que vol en ZP? que canviem la creu de Sant Jordi pel pollastre? que canviem la pilota pel jou i les fletxes? que canviem la senyera per l’estanquera?.
Si fem una lectura una mica, només una mica, malintencionada veurem la veritat que hi ha al darrera: la intenció de  desactivar el catalanisme i l’independentisme que mou el Barça i que cap altre moviment ciutadà o polític és capaç de moure. Si desactives el catalanisme del Barça aconsegueixes escapçar el moviment catalanista que es quedaria sense un referent important. Us sona aquest moviment? poseu-lo temporalment 30 o 40 anys endarrera, en blanc i negre i a què us recorda?

La tristament famosa frase de Calvo Sotelo: “Antes una España roja que una España rota” o en la versió llarga: “Entre una España roja y una España rota, prefiero la primera, que sería una fase pasajera, mientras que la segunda seguiría rota a perpetuidad” (Miting d’Urumea a 10 de novembre de 1935, recollit a La Nacióndel 11 de novembre) segueix vigent avui dia. De fet és una frase que mostra clarament l’ideologia i el tarannà espanyol que queda reflexat, també, en d’altres frases i expressions de la història com:

“Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos”
Manuel Azaña, President de la República Espanyola al 1934

“No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (…) No hay más que una nación: ¡ España ! (…) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos”
Juan Negrín cap de govern de la República Espanyola i president republicà a l’exili

“El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”
Felipe González, president del Reino de España al maig de 1984

Totes aquestes frases, un minúscul exemple, demostren que per molt “progre” o d’esquerres que sigui un espanyol, en el fons és espanyol i com a tal és incapaç d’entendre Catalunya; de la mateixa manera que mai van ser capaços d’entendre als Cubans o la resta de colònies que va perdre; i és que el nacionalisme espanyol és incompatible amb tot allò que sigui diferent.

Les anteriors declaracions dels suposats “bons” de la pel·lícula sobre Espanya que ens han explicat des de la transició, en què es diferencien de les següents afirmacions?

“El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”
La Correspondencia Militar, Madrid a 13 de desembre de 1907

“Si una mayoría de catalanes se empeñan en perturbar la ruta hispánica, habrá que plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de Africa”
Ramiro Ledesma Ramos el 1931

“Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”
General Gonzalo Queipo de Llano el 1936

“Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”
Manuel Fraga el 1968

Ni l’anomenada República Espanyola, que no va moure ni un dit en la defensa de Catalunya, ni la suposada democràcia monàrquica instaurada durant allò que s’ha anomenat La Transició, han fet canviar ni un sol mil·límetre la ideologia i la manera de pensar dels espanyols. De fet l’únic que ha canviat en aquests temps és el pensament català, és la menjada d’olla que duen els catalans que fins i tot han arribat a pensar que la República Espanyola era quelcom a enyorar (quan el que realment enyoren és la República Catalana) i que el PSOE/PSC són els “bons”, els que “ens entenen” i els que “solucionaran l’encaix de Catalunya amb Espanya” quan res d’això és cert. Tot plegat és, simplement, resultat de la gran campanya publicitària espanyola que s’ha realitzat durant la transició i aquests 30 anys de governs parlamentaris espanyols amb l’objectiu de netejar el nom dels franquistes i de fer oblidar les traïcions de partits com el PSOE i el PCE, sense oblidar, és clar, la fal·làcia del “seny abans que la rauxa” instaurat i inventat a Catalunya per una generació marcada per la dictadura, per la por i pel síndrome d’Estocolm.

Per sort, en els últims anys, aquestes generacions tocades per la por van extingint-se o van recuperant la dignitat davant de la impossibilitat d’un bombardeig de Barcelona i d’una guerra, com a mínim d’una guerra amb armes de foc que causi morts i patiment directe, perquè, la guerra mediàtica i econòmica ja fa anys que hi és. I és una guerra que actualment els catalans anem perdent. Per sort, com deia, cada dia hi ha més i més catalans que tenen clar aquella frase que resa “El que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres” i és gràcies a aquest despertar que aquesta guerra oculta va sortint a la llum, permetent que els catalans decideixin recuperar la dignitat, decideixin ser catalans i fer valer els seus drets quan són depreciats; una cosa impensable tot just fa 6 o 7 anys. Fa escassament una dècada algú s’imaginava la classe empresarial catalana reclamant el desmantellament d’AENA? algú s’imaginava un espanyol com en Montilla avisant de la desafecció vers espanya? algú es pensava que El Periodico o La Vanguardia tindrien collons per fer una editorial conjunta amb la resta de mitjans de Catalunya reclamant els drets dels catalans en forma d’estatut? Aquests només són alguns dels exemples que demostren que hi ha quelcom a la nostra societat que està canviant i pel que sembla, que està canviant cap a un camí de futur, mirant altre cop cap al nord, cap al progrés, deixant endarrera aquells que tenien la vista fixada a Madrid, a la corrupció, a la burocràcia, la ineficàcia i al passat.

Ànims a tots! que el camí cap a la independència tot just comença, i amb ànims, ganes i entusiasme no hi ha ningú que ens pugi parar.

Demà dilluns resulta que totes les operadores de telefonia mòbil que treballen a l’estat espanyol tallaran totes les línies de prepagament que no hagin estat identificades. És a dir, si tu tens un telèfon de prepagament que et vas poder comprar lliurement en el seu dia sense haver de mostrar cap identificació ara, per decisió del desgovern d’en Rodríguez Zapatero, et tallaran la línia si abans no has passat per la pedra i has anat a un centre de la teva operadora portant un DNI o un Passaport i proporcionant-los un lloc de residència habitual vàlid, vaja, el lloc on anirà a buscar-te la policia si resulta que fas quelcom dolentot per telèfon. En cas contrari, et quedaràs sense telèfon i els calers que encara tinguessis en aquella targeta seran “regalats” per art de màgia a la companyia.

No n’hi ha prou que l’estat espanyol tingui una de les base de dades d’empremtes dactilars més gran del món al tenir fitxats a tots els seus ciutadans majors de 14 anys a través del famós DNI d’implantació franquista, ara també volen tenir controlat tot l’espectre telecomunicatiu obligant a les companyies a registrar els seus clients per així des del gobierno tenir accés a les dades quan els hi roti. I encara hi ha gent que critica els EUA per les seves polítiques repressives d’identificació i de paranoia? si l’estat espanyol és igual! però amb menys mitjans, més cutre i ineficient, però tenen les mateixes intencions: tenir controlat a tothom.