Avui dissabte hem fet una petita escapada amb un amic i company de feina a Barcelona amb l’excusa de fer la ruta guiada pel barri gòtic basada en el llibre “L’Església del Mar” d’Ildefonso Falconés, un magnífic llibre que hem vaig llegir ja fa temps i que em va agradar moltíssim.

Com dic, aquesta era l’excusa bàsica per escapar-se i provar un producte cultural que encara no havia provat: les rutes guiades. Només n’havia fet una abans a Amsterdam, aquest estiu passat, que em va permetre adquirir una mica de coneixement de la ciutat i de la seva història, personalitat i tradició (molt superficial, evidentment) i certament em va agradar força, però clar una cosa és fer una ruta guiada a l’estranger a una ciutat que no coneixes i una altra és fer una ruta guiada cultural/històrica a Barcelona, ciutat que hom coneix amb una història i cultura que li és propia. De fet tenia molta por d’aquestes rutes pel fet que no fossin massa orientades al guiri que passa per la ciutat i per això quan en José Luis em va proposar de fer aquesta ruta em va semblar una magnífica oportunitat per provar aquest producte comercial. Al final si resultava que la ruta no m’agradava o no em convencia, com a mínim passava un dissabte en bona companyia i menjant d’allò més bé! i és que aprofitant el viatge hem anat al restaurant El Pebrot i el Petit Cargol al barri de Sants, que m’havien recomanat, a menjar-nos un bon plat de cargols a la llauna, uns bons espàrrecs de marge a la brasa i un entrecot prou bo (això si, sense comparació amb el de Bruna del Pririneu ).

Primer de tot, em anat a dinar a aquest restaurant, tot i que hem menjat de conya i molt bo, el preu ha picat una mica, suposo que també perquè ens hem passat un pèl demanant, de fet amb els cargols i l’entrecot n’hi havia més que suficient ja que l’olla de cargols era enorme, i l’entrecot també era prou gegant, ni postres hem volgut! i és que hem sortit prou farts! haha, sort que després ens esperaven gairebé tres hores de caminar i ho hem fet baixar tot.

A les 16 hores em anat fins a la portalada principal de Santa Maria del Mar i ens hem trobat amb la guia de l’empresa itinera Plus, una jove mallorquina d’ascendència britànica molt simpàtica i molt mona (ja sabeu com em posa el mallorquí a mi ) just quan la pobre suportava l’impertinència d’un crio de 10 anys malcriat amb uns pares incapaços de controlar-lo. La ruta ha començat als voltants de Santa Maria del Mar, posant-nos una mica en situació i explicant els detalls que es poden veure a la façana principal, com els bastaixos representats als capitells exteriors i a la porta mentre fèiem temps fins que a les 16:30 han obert l’església al públic, moment que em aprofitat per entrar i admirar aquest magnífic monument que encara no havia visitat. L’espai únic, sense separacions entre naus, la il·luminació, els vitralls, i tot el conjunt fan que sigui una de les vistes més boniques que recordo de l’arquitectura gòtica catalana, és realment impressionant. He trobat a faltar no tenir un trípode i més pràctica amb la reflex per poder aconseguir fer bones fotos de l’interior, però sempre hi podem tornar! hehe. La ruta ha continuat per tot el barri gòtic fent referències clares al llibre, passant pel carrer de Canvis Vells i Canvis Nous on Arnau va fer fortuna, al carrer dels Montcada on el protagonista hi compra una casa quan esdevé cònsol de mar, també, tot i que no apareix al llibre, hem visitat una de les poques parròquies romàniques que queden a la ciutat, la capella de Marcús; hem admirat l’arquitectura gòtica present al barri i l’hem distingida de la neogòtica del modernisme, i una pila de coses que detallar-les em faria fer un text massa llarg.

Han estar 2 hores i 45 minuts que han passat volant i que a títol personal m’han donat l’oportunitat de  practicar amb la reflex i de comentar amb la guia diversos temes històrics (car, ella és historiadora), de fet m’hauria agradat poder anar a fer un cafè amb aquesta noia i poder xerrar hores i hores d’història, d’anècdotes de la ciutat, de Mallorca, dels viatges que ha fet coneixent museus i ciutats, etc, etc, semblava una noia força interessant. Una llàstima.

La ruta en si està força bé i m’ha obert la gana de fer la resta de rutes que tenen. De fet, aquesta és la única ruta que tenen basada en un llibre, cosa que personalment m’ha fet sentir més curiositat pel tema i més simpatia cap a l’empresa. Estic segur que la resta de rutes, molt més centrades en el tema històric que no pas en un llibre de ficció, em seran molt més estimulants i molt més interessants que no pas aquesta que, com ja he dit, m’ha agradat però de la que no he sortit especialment entusiasmat, si engrescat pel format, però no amb aquell gust de boca que em va deixar la ruta d’Amsterdam. Suposo que el fet de ser un aficionat a la història ha provocat que una ruta d’aquest estil on els temes històrics es toquen superficialment m’hagi semblat poc, sobretot perquè tot el que s’ha explicat ja em sonava o ho coneixia; de fet  no crec que faci cap altra ruta “de llibre” però el que si tinc clar és que si vull fer totes les històriques que pugi.

Després de la ruta, i per finalitzar el dia, ens hem apropat a Sarrià per fer una parada de birra+braves a Can Tomàs, on jo no hi havia estat mai i que diversa gent m’havia recomanat per les seves bones braves. La primera ració no m’ha semblat mereixedora de la fama, però les següents dues racions m’han fet canviar d’idea. Estan força bé i de fet, són braves que s’assemblen molt a la brava tradicional i que recordo de petit i que misteriosament sembla que s’ha perdut ja que no la fan a cap bar que conegui, tothom fa versions, però cap s’assembla a l’original, què ha passat? però això és un misteri a resoldre en un altre post

Au, bona nit! que al final m’he allargat més del que volia i ja són vora les dues de la nit! Salut a tothom!!