Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Aquests dies els socialistes catalans -o millor dit: socialistes espanyols que viuen a Catalunya-, que es veu tenen poca feina, s’han tret la careta que sempre duen posada i ens han mostrat -altre cop- la seva autèntica ideologia, la seva autèntica manera de pensar i de fer.

Després de l’entrevista de la sempre dura i inquisitiva Mònica Terribas a José Montilla -President del PSOE a Catalunya i president de la Comunidad Autónoma de Cataluña- han aparegut els ofesos. Aquells que si poguessin deixarien ipso facto a l’atur a la periodista i directora de TVC si és que directament no la passarien per la guillotina. I tot perquè consideren que Terribas va ser “massa dura” i va “interrompre” a Montilla. Què s’han pensat!? la Terribas és una periodista com cal, una periodista amb una característica coneguda: a les entrevistes és dura, directa i no aguanta que li toquin el violí!. Com és que de cop i vola “sorprèn” que la Terribas entrevisti, fidel al seu estil, a Montilla? On eren aquests Ferrans, Balcells i Figueras quan -per exemple- en Rajoy va passar per un tràngol semblant? com que no era de la seva estimadíssima secta no calia fotre el crit al cel? visca la doble moral!

Si en Montilla té un greu problema comunicatiu i no sap parlar, no sap explicar-se i l’únic que sap fer és tocar el violi quan li fan una pregunta una mica incòmode, és un problema seu, del govern i del partit que l’han escollit, o no? què volen aquesta gent? que tot se’ls doni mastegadet? que tota aparició d’un polític del PSOE sigui com una declaració sense preguntes? com una roda de premsa? no en tenen prou amb les preguntes pactades per “evitar situacions políticament incorrectes”? és clar que al PSOE català s’han cregut allò de “TV3 la teva” però no la teva -o meva- sinó LA SEVA! i clar, quan surt algú que els duu la contraria i fa la seva feina i no el que dicta la policia política s’esveren i tenen la barra d’esclamar-se públicament com si la censura fos el més normal del món. Doncs no senyors i senyora! NO! no és el més normal, els hauria de caure la cara de vergonya!

I encara tenen collons de preguntar-se com és que la gent passa de la política i es lamenten de l’abisme que els separa de la majoria de la població…

P.S: Ah! per si no ho sabíeu, ha tornat a quedar clar que el PSC = PSOE… els seus super 25 diputats a Madrid han tornat a votar en contra dels catalans i de Catalunya: Han aprovat la pujada del IVA i han desestimat la reforma del Tribunal Constitucional. Res que ens vingui de nou, clar….

Avui, per casualitat, he trobat una entrevista on-line que RTVE va fer a Isaac Asimov l’any 1982. Us la deixo, és prou interessant: