Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Up in the Air és la última pel·lícula que he anat a veure al cinema. Anava amb la intenció de veure Invictus però amb els amics amb qui anava em van convèncer de veure la del Clooney, que tot i que em feia gràcia potser no és una peli que cal veure a la gran pantalla, tot i així hi vaig anar, i he de dir que en vaig sortir molt content.

Ryan Bingham (George Clooney) és un especialista en recursos humans, en l’apartat de realitzar retallades de personal i d’acomiadar gent, que té una vida d’home de negocis modern, sense relacions estables, sense propietats i centrada a viatjar per tots els Estats Units en classe VIP, gaudint dels avantatges exclusius del Hilton, d’American Airlines, Hertz i tota aquesta mena de companyies que es nodreixen dels viatgers i d’alts executius. És un ésser privilegiat, l’elit, amb accés al millor de tots els plans de fidelització de clients d’aquestes companyies amb un objectiu vital que és apunt d’aconseguir: haver viatjat 10 milions de milles com a passatger d’AA i convertir-se en la setena persona al món en assolir aquesta xifra rècord. Però tot i aquestes coses, en Bingham no té res “real” al que aferrar-se i quan la seva germana petita és apunt de casar-se, una recent llicenciada -que ha aconseguit enlluernar el cap de l’empresa d’en Bingham- arriba amb un pla d’eficiència econòmica que posa en perill l’estil de vida d’en Ryan condemnant-lo a tocar de peus a terra, a lligar-lo en un lloc de feina fixe en una oficina d’una ciutat perduda. Al mateix temps en Ryan coneix una altra viatgera que com ell sembla que gaudeix de les mateixes coses de la vida i amb que sembla que connecta profundament. En Ryan, per primer cop, es comença a plantejar el seu estil de vida i les coses que l’omplen (o no).

La pel·lícula, amb un argument prou original i que a priori pot semblar un film més, de diumenge a la tarda, no ho és, és una pel·lícula amb moments d’humor cínic/satíric (vaig riure molt), moment tristos dignes d’un drama i amb un final diferent que per mi fa que la pel·lícula sigui rodona. El film està fet per fer gaudir i a l’hora fer pensar l’espectador i ho aconsegueix, d’una manera lloable. El missatge que transmet és contundent i et fa reflexionar sobre quina mena de vida tens i quina mena de vida vols, suposo que com que el tema és d’allò més subjectiu hi haurà persones que veuran la peli i hi pensaran poc, d’altres en canvi els farà reflexionar profundament per veure si ells són una mena de Ryan Bigham o no.

És una història humana que cal veure, cal gaudir-la al cinema o en DVD, però val molt la pena, està ben construïda, ben dirigida, té un guió original, fresc i conta amb l’actuació estel·lar d’en George Clooney que esta fantàstic en el paper d’en Bigham, així com l’ajuda inestimable de la Vera Farminga en el paper d’Alex (un Ryan però en dona) i de l’Anna Kendrick en el paper de Natalie, la jove promesa que fa perillar l’estil de vida d’en Clooney.