Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Entre els ciudadanosdelmundo plens d’autoodi d’aquest partit esquizofrènic anomenat Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) que cada dia que passa demostren que ja no els queda res de l’herència de PSUC, i que demostren amb les seves accions que tenen un Coeficient Intel·lectual al nivell del de la sardina i que per tant no se’ls pot confiar cap mena de responsabilitat i el pollosos esquerranososcomunistes de lotuyoesmioylomioestuyo que la seva màxima és embrutar, cridar, amenaçar i repetir com lloros l’eslogan polític del dia al més pur estil estalinista i que en una data tant assenyalada són incapaços de respectar mínimament monuments com el Fossar de les Moreres i Santa Maria del Mar els catalans anem servits!! de segur que els espanyols se n’enfoten de tot l’espectacle d’avui! i qui no ho faria!?

Si ja no és prou desgracia haver nascut català amb el que tot això comporta des del primer dia de veure el sol, a saber: síndrome d’Estocolm, autoodi, patir la minorització de la llengua i la cultura pròpia, fer de puta d’España i rebre les pallisses i els insults del xulo entre molts altres patiments, a sobre hem d’aguantar aquells que s’autoanomenen catalans, catalanistes o independentistes però que en canvi s’estimen ben poc el seu país i que no tenen ni **** idea del significat de la paraula país/estat/nació.

I és que en dies així tinc clar que el pitjor enemic és aquell que tenim a casa.

És clar que per assolir la nostra llibertat caldrà lluitar contra els espanyols, les seves institucions i la seva ideologia excloent, però de poc servirà si a casa primer no hem fet net i no hem tractat prèviament la malaltia mental que fa estralls a la nostra classe política i, sobretot!!, en el jovent afí.