Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Acabo d’arribar de gaudir d’una sessió de cinema espectacular, de xalar con un xiquet amb una llaminadura nova. Acabo d’arribar de veure 108 minuts d’una història com poques es veuen a la TV o al Cinema. I és que avui, una setmana amb pocs títols a la cartellera dignes de ser esmentats, hem decidit anar al cinema per treure’ns el cuquet i gràcies una mica a la crítica d’en David Broc a El Món a RAC1 hem anat a veure la peli que aquí s’ha anomenat “Un Ciudadano Ejemplar” -han agafat una frase de la peli convertint-la en títol- i que als EUA es deia -amb més criteri- “Law Abiding Citizen” o el que seria Ciutadà Respectuós amb la Llei.

Aquest film protagonitzat per en Gerard Butler i Jamie Foxx, ha resultat ser una gran elecció, després d’entrar al cinema amb poques o nul·les expectatives he sortit de la sala d’allò més content, energètic, activat, eufòric, vaja com quan t’expliquen una bona història; però anem a pams.

Un Ciudadano Ejemplar és la història de la venjança d’un marit que veu com dos lladregots assassinen i violen la seva dona i la seva filleta estimada i com un sistema judicial imperfecte permet que l’autèntic assassí, l’autèntic violador, en surti ben parat carregant totes les culpes al còmplice. Fins aquí l’argument de la peli és allò tant típic, tòpic i repetit fins a l’extenuació en centenars i centenars de produccions de Hollywood. Però Un Ciudadano Ejemplar té quelcom que la fa diferent, té quelcom que fa que valgui la pena anar al cinema si t’agraden el thrillers i no ets un hippe-menja-floretes que viu en un Nirvana de petes.

L’argument perfectament previsible i el guió mil vegades vist dels primers minuts dona pas a una venjança sense igual. I no una venjança tipus Bruce Willis o Mel Gibson en que el pare es pren la justícia de la seva ma i persegueix l’assassí fins dur-lo davant de la Justícia, no! Sinó quelcom diferent, quelcom que farà posar els pèls de punta a més d’un.

La venjança planejada per en Clyde Shelton -Gerard Butler- porta les venjances a un nou nivell.

[Atenció! Spoilers a continuació]

10 anys després de la farsa judicial, en Shelton comença la seva venjança provocant una mort lenta, dolorosa i espantosa a l’únic assassí condemnat per la mort de la seva dona i filla, manipulant el mecanisme d’execució del corredor de la mort i continua amb una execució amb desquartització en tota regla de l’assassí que era en llibertat -després d’haver complert una condemna mínima- .

Però no content amb això en Shelton planeja una venjança a gran escala, planeja dinamitar el sistema judicial corrupte que va permetre que un assassí, l’autor material dels fets, sortís en llibertat. És en aquest punt quan el film es posa interessant de veritat, és quan la història comença a valdre la pena i quan hom gaudeix del plaer de la venjança. Al contrari que en d’altres thrillers tipus Seven, a Un Ciudadano Ejemplar l’espectador se sent identificat i té una afinitat difícilment justificable amb en Shelton, que és el “dolent” de la pel·lícula. A mida que transcorre la trama, a mida que veus com s’executa la venjança i com la corrupció del sistema permet que tot passi, es fa difícil una identificació amb el personatge que interpreta Jaime Foxx -Nick Rice- qui en última instància és el causant de tot plegat, qui com a membre de la fiscalia de l’estat entestat en aconseguir un rècord en el nombre de sentències condemnatòries, va preferir arribar a un pacte amb un dels assassins per condemnar l’altre en comptes d’arriscar-se a arribar a un judici amb jurat popular.

Encara que la peli m’ha agradat molt, té diverses pegues. Hi ha tota una sèrie d’errors de producció que fan menys creïble la història, el desenvolupament de les trames i personatges secundaris és massa superficial fet que resta profunditat, intriga i suspens al film i el final és desastrós. Amb un final més arriscat, amb un final més políticament incorrecte -coi! si la peli ja és antisistema a ulls americans!-, amb un final que fugís del típic happy end nord-americà s’hauria signat una història genial i inhabitual.