Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

En dies com avui m’autoafirmo respecte de la meva posició sobre l’eutanàsia per humans. L’eutanàsia hauria de ser legal, que els donin pel cool als cristians/catòlics i purria semblant! que els donin pel cool per la seva absurda i incoherent moral!! oi que sacrifiquem animals per tal d’evitar-los patiments quan se certifica que no hi ha res a fer i que ja és terminal? doncs perquè amb els éssers humans som més cruels? perquè no es pot acabar amb el patiment d’una persona que ha patit 4 embòlies cerebrals en 48 hores, que té líquid als pulmons, que s’ha quedat cega, que no menja, que no pot ni moure un múscul i que amb prou feines reacciona davant dels estímuls i és incapaç d’interactuar amb l’entorn? Perquè hem d’esperar a que tingui un col·lapse cardio-respiratòri? perquè no se’l pot sedar el suficient per accelerar aquest procés un cop se sap, es certifica, que no té remei? perquè hem de fer patir a una pobra dona que ja ha viscut una vida plena de vuitanta llargs anys? perquè s’ha de fer patir a familiars i amics que ronden l’agonitzant sense poder-hi fer res, amb un creixent sentiment d’impotència i de ràbia esperant només que arribi fatídic moment per poder plorar el seu ésser estimat i enterrar-lo en pau??