Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Avui dilluns dia 14 a la feina, a l’hora del cafè, la noticia més comentada era la Consulta Popular realitzada ahir diumenge dia 13 de setembre a Arenys de Munt i el resultat assolit. Evidentment la gent menys propera a les tesis independentistes ja miraven de treure-hi ferro a l’assumpte afirmant que això no servia per a res, que és com si al seu col·legi haguessin fet un festival de final de curs, que si els vots es van aconseguir perquè es van ajuntar la colla d’amics del poble i més frases d’aquestes tant maques que només deixen clar el tarannà i la poca cultura democràtica d’alguns i els grans esculls que l’independentisme encara ha de superar per convertir-se en hegemònic i aconseguir, per fi, la independència del país.

Per altra banda, gràcies a eines de xarxa social com el facebook vaig poder detectar molta gent que se sentia feliç i que estava contenta amb la jornada a Arenys i especialment amb el resultat aconseguit. Recordem, va participar un 41% de la població amb dret a vot (més participació que a les eleccions europees o al referèndum de l’estatut d’autonomia), i el SI a la Independència de Catalunya va assolir la quota del 96%.

També, gràcies a contactes i amistats que hom té a Espanya, vaig poder detectar una certa inquietud, és veritat que els més contraris a la independència utilitzaven tot d’arguments per tal de minoritzar la jornada i els seus efectes (tant pel resultat, com pel merder que va muntar l’estat i la justícia espanyola) però en aquella gent amb qui es pot parlar i debatre temes sense que els agafi un atac d’espanyolitis o d’autoritarisme espanyol, he detectat símptomes que em generen esperança. És possible que la consulta hagi servit realment per alguna cosa? Pot ser que per fi molta gent a Espanya s’hagi adonat del que realment passa a Catalunya? i és que he començat a detectar traces de l’anomenat “discurs de la por”; aquell discurs que automàticament s’activa quan un es queda sense arguments o no sap com contrarestar els fets i arguments amb ideologia. He començat a rebre preguntes sobre el tema del català i la convivència amb el castellà, preguntes sobre què passarà quan Catalunya sigui independent, seguirà a Europa? voleu dir que us deixaran? “aquesta crispació no m’agrada, els radicalismes no són bons i tants uns com els altres si comenceu a cremar banderes i tal uf! que al mig hi sóc jo!” hem va arribar a dir un amic aragonès amb una clara alusió a una possible escalada violenta del conflicte.
El fet important és que aquestes preguntes, aquests dubtes, aquestes reaccions, provenen d’amistats i coneguts espanyols que abans només preguntaven per curiositat, per saber, per entendre als catalans i ara, en canvi, estan preguntant amb una certa dosi de por i incertesa, intentant fer llum a inseguretats que de cop i volta han aparegut a flor de pell. De fet amb algun d’aquests contactes el debat post-consulta es va arribar a crispar força i és que sembla que la Consulta d’Arenys ha aconseguit el que ni ERC, ni Carod, ni la resta de forces polítiques va aconseguir en el seu moment, i és que per fi alguns espanyols comencen a plantejar-se possibles futurs personals i nacionals sense Catalunya i es comencen a plantejar preguntes sobre com això els afectarà.

Un altre aspecte positiu de tot l’afer ha estat que per fi alguna gent ha començat a treure’s la màscara catalana i ha mostrat el seu autèntic semblant, la seva autèntica cara espanyola i espanyolista. El cas més clar ha estat el del PSC-PSOE que vistes les declaracions de gran part dels seus dirigents i diputats hauria de perdre definitivament la part del nom PSC per convertir-se en el que autènticament és: el PSOE a Catalunya.
La gran majoria, per no dir la pràctica totalitat, dels càrrecs del PSOEaCat van menysprear la consulta i han menyspreat els resultats, però el més important és que preguntats directament per el sentit del seu vot en cas que la consulta es fes legalment han declarat que votarien NO. Tots s’han mig excusat dient que el NO és una opció vàlida en democràcia, que és legitima i arguments semblants (és impressionant l’autoodi que tenen per haver-se de justificar de tot, si semblen catalans i tot!) i que evidentment només votarien en una consulta/referèndum legal, tots aposten per la “democràcia”, tots diuen que si es pogués fer un referèndum que anirien a votar, però és clar! cap ni un mourà ni un dit per aconseguir que una consulta d’aquest tipus sigui legal i es produeixi algun dia! i és que la situació actual ja els va bé! ells s’omplen les butxaques amb l’espoli fiscal que patim tots els catalans i quan es cansen de Catalunya van a fer les espanyes a Ministerios. Només els importa una cosa: que el PSOE guanyi les eleccions espanyoles, la resta de coses han d’anar supeditades sempre a aquesta gran fita.

Quanta gent, gràcies a la consulta d’Arenys ha començat a adonar-se del que algun ja fa anys que sabem? quanta gent ha començar a veure la realitat, que pel que fa a Catalunya PSC-PSOE = PP? Tot és la mateixa merda senyors! ells són espanyols i quan els toques alguna cosa de la “Grande, Una y Libre” són capaços d’aliar-se amb el diable o d’empassar-se la ideologia política com han fet a Euskadi.