Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

La setmana passada el SPL (Servei de Política Lingüística) del Govern d’Andorra va presentar triomfalment les conclusions d’una nova enquesta sobre els usos lingüístics al país. Dic que va fer la presentació de manera triomfal ja que segons el que van expressar a la roda de premsa i el que els mitjans de comunicació van esbombar a crits van ser les bones notícies, la cara amable de l’enquesta: l’ús social de català ha augmentat, he deixat de decréixer.

Però què passa si ens mirem més detalladament l’informe i ignorem les dades proporcionades pels diaris i la roda de premsa oficial?

A primer cop d’ull veiem que la població de nacionalitat andorrana i portuguesa ha crescut mentre que l’altre gran sector immigrant -el que prové de l’estat espanyol- ha baixat. D’aquesta afirmació ja podríem treure’n algunes conclusions pel que fa a l’ús del català, però no ho farem i anirem directament a les dades publicades i deixarem de banda la sociologia i els matisos en els grups andorrans i “españols”.

Les conclusions de l’enquesta comencen amb un optimista “bon coneixement del català” en el que es destaca que un 8,4 (sobre 10) de la població entén el català, un 8 el llegeix i un 7,2 el parla. Unes dades que sobten, i sobten perquè si hom es passeja una mica pel carrer, va de botigues o s’acosta al pati d’una escola misteriosament descobreix el 1,6 de la gent que no entén el català i el 2,8 que no el parla. Què curiós no? També el que és curiós és que si hom fa aquest exercici d’immersió a la població d’Andorra troba que, aquest cop si, coincideix amb la segona conclusió de l’enquesta: el castellà és la llengua amb coneixements més elevats (tots els indicadors superen el 8,5 i el 9 sobre 10) ja que és la “lingua franca” actual, siguis d’origen català, portuguès, andorrà o francès.

Un altre aspecte que cal destacar és que el castellà s’ha convertit en la llengua materna de la majoria de la població d’Andorra, amb un 43% davant del 29% que té com a llengua materna el català. Fet emfatisat per un contundent 53% que va aprendre a llegir i escriure en castellà davant del 15,7% que ho va fer en català o portuguès o del 20% que ho va fer en francès. Per mi aquest aspecte, sobretot el segon, és molt preocupant ja que si ajuntem el fet que del col·lectiu nacional andorrà només el 49,4% tenen la llengua pròpia com a materna i del col·lectiu que prové de l’estat espanyol només el 30%, veiem que una part significativa de la població andorrana no té el català com a llengua materna i d’aquesta població que sí el té ben poca gent va aprendre a llegir i escriure en català (del conjunt poblacional només el 15%), fet que indiscutiblement és provocat pels alts índex d’immigració del país i també pel sistema educatiu.

Tenint presents les premisses anteriors, doncs, no ens ha d’estranyar pas que a casa, amb els amics o a la feina (no les relacions amb clients, proveïdors o a l’administració pública) la llengua més emprada sigui el castellà. De fet l’únic àmbit en la que llengua pròpia manté el status quo que se li hauria de suposar és el de la relació d’usuaris/ciutadans amb l’administració pública -què passa amb l’ús del català en les relacions dins de l’administració no se sap o no es vol saber- i pel que fa a les relacions dels ens privats amb clients i proveïdors el català no arriba a la majoria amb un trist 45% davant del 33% del castellà.

El següent punt de l’enquesta analitza situacions quotidianes (anar a comprar, al banc, a un restaurant, agafar el bus, etc, etc) i l’estimació en temps de l’ús que hom fa de cada llengua. És en aquest punt on el català pateix més la invasió del castellà i retrocedeix clarament. S’ha passat d’un 46 per cert del temps diari d’ús habitual del català l’any 1999 a un 40% actualment davant del creixement del castellà que passa del 39% al 42%; especialment pel que fa a l’ús de la llengua oficial en els àmbits de la restauració, petit i gran comerç, estètica, oci nocturn i als serveis de transport (bus i el taxi).

De manera global, pel que fa a l’ús del català, l’enquesta crea un indicador lingüístic que deixa patent el retrocés claríssim del català, el creixement de l’ús del castellà, l’estancament del francès i un augment significatiu -i lligat a la immigració- del portuguès.

Continuant amb l’anàlisi de l’informe, el següent punt fa front a la part més sensible del tema: l’actitud vers el català. És en aquest punt on el que afirmen el enquestats al ser preguntats i el que ens mostra la realitat i els punts anterior no lliguen massa. Una gran majoria està d’acord en que el català necessita més difusió, protecció i promoció, però al mateix temps -de forma clarament contradictòria- afirma que l’administració pública ja fa prou per a promocionar-lo i hi ha diferencia d’opinions quan arriba el moment de decidir si saber català és imprescindible per integrar-se al país, definir la responsabilitat dels empresaris i treballadors en l’ús i el coneixement de la llengua o en l’acreditació de coneixements de català a l’hora de renovar els permisos d’immigració.

D’aquest punt anterior i de la divisió en grups poblacionals que fa l’enquesta, podem extreure la conclusió que clarament hi ha una majoria de gent (51,6%) que pensa que el català, en termes generals, no és útil per a la vida, que no se l’ha de protegir activament -estan en contra de qualsevol mesura que signifiqui una imposició o obligació- i que no cal saber català per viure, treballar o integrar-se al país.

En definitiva, tot i que les conclusions que realitza l’SPL em semblen correctes, no es posa prou èmfasi en destacar el clar retrocés del català a l’únic estat del món que el té per única llengua oficial. Les conclusions haurien de ser d’allò més alarmistes i en canvi s’ha volgut desviar l’atenció i destacar el fet que “l’ús del català deixa de retrocedir”, “l’ús del portuguès augmenta” i titulars semblants.

Per a que després es queixin, diguin barrabassades o ens insultin per “querer imponer el catalan”! Ahir La Plataforma per la Llengua va fer públic un estudi que demostra que en més de 500 lleis i reglamentacions espanyoles que afecten tots els aspectes de la vida, i les coses més insòlites s’obliga a l’ús del castellà. En alguns casos de manera única i exclusiva i en d’altres permet l’ús d’altres llengües co-oficials, però sempre donant preeminencia i amb una clara discriminació positiva del castellà.

Alguns exemples:

REAL DECRETO 1334/1999, DE 31 DE JULIO, POR EL QUE SE APRUEBA LA NORMA GENERAL DE ETIQUETADO, PRESENTACIÓN Y PUBLICIDAD DE LOS PRODUCTOS ALIMENTICIOS. Obliga a emprar la llengua castellana en l etiquetatge.

REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2007, DE 16 DE NOVIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY GENERAL PARA LA DEFENSA DE LOS CONSUMIDORES Y USUARIOS Y OTRAS LEYES COMPLEMENTARIAS. Obliga a etiquetar els productes en castellà, així com també cal fer en aquesta llengua la garantia.

REAL DECRETO 1137/1984, DE 28 DE MARZO, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA FABRICACION, CIRCULACION Y COMERCIO DEL PAN Y PANES
ESPECIALES. Recorda l obligatorietat d etiquetar en castellà establerta per la normativa concordant sobre etiquetatge de productes alimentaris.

(com aquest decret anterior hi ha centenars de decrets que regulen el pa, els cogombres, les escaroles, els enciams, les farines, la llet, les sopes, els tès, els cafès, els pinsos, el tèxtil, les pells, cereals, sucres, vinagres i un llarg -enorme- etcetera en els que sempre es recorda la obligatorietar d’etiquetar en castellà)

LEY ORGÁNICA 6/1985, DE 1 DE JULIO, DEL PODER JUDICIAL. Obliga a l ús del castellà en totes les actuacions judicials per part de jutges, magistrats, fiscals, secretaris i resta de funcionaris de jutjats i tribunals (article 231). El català és optatiu per a aquests, i sempre que cap part s hi oposi. Quan el document surt d una comunitat autònoma que té una llengua oficial i pròpia diferent del castellà cal fer-ne la traducció, però en canvi mai a l inversa: el castellà no cal traduir-lo. Obliga a fer els documents en castellà per a la cooperació internacional jurisdiccional (278). Per a la provisió de places el castellà és un requisit i les altres llengües només són un mèrit i només en aquells territoris on estan reconegudes com a oficials i segons determinin les comunitats(471). Posteriorment la LEY ORGÀNICA 16/1994 i la LEY ORGÁNICA 19/2003, de reforma de l anterior, insisteixen en aquests paràmetres.

RESOLUCION DE 24 DE FEBRERO DE 1982 POR LA QUE SE ORDENA LA PUBLICACION EN EL “BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO” DEL NUEVO REGLAMENTO DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, DE 10 DE FEBRERO DE 1982. No permet (tàcitament i en la interpretació corresponent) l ús d altres llengües que no siguin el castellà en el Congrés dels Diputats.

LEY 11/1986, DE 20 DE MARZO, DE PATENTES. Obliga que les sol·licitud i altres documents presentats al registre de la propietat industrial siguin en castellà. Només es poden presentar en una altra llengua (però sempre també en castellà) si s estableix per les comunitats autònomes que tinguin competències, altrament només i únicament hi pot haver el castellà. Si es presenten també en una altra llengua a les comunitats autònomes, l’única autèntica i vàlida serà la castellana.

LEY 14/1986, DE 25 DE ABRIL, GENERAL DE SANIDAD. Obliga tàcitament i en relació a la legislació anterior al coneixement del castellà, mentre només
remet a les altres llengües espanyoles per a computar-les com a mèrit en els processos de selecció.

REAL DECRETO 2364/1994, DE 9 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE SEGURIDAD PRIVADA. Obliga el coneixement del castellà com a requisit, per la modificació del 2008. Per desenvolupar tasques de seguretat privada a Espanya si es té el títol en un altre estat de la Unió Europea cal acreditar  bligatòriament coneixements de castellà, i no pas de cap altra llengua encara que aquesta en sigui pròpia i/o oficial, es desenvolupi on es desenvolupi la feina.

LEY 30/1992, DE 26 DE NOVIEMBRE, DE RÉGIMEN JURÍDICO DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS Y DEL PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO COMÚN. Fa un tractament de favor i imposa el castellà com a llengua dels procediments de l Administració General de l Estat, incloses l obligatorietat de traduccions fora de l àmbit autonòmic, o com a llengua per defecte en el supòsit de discrepàncies entre les parts, amb un tracte de superioritat impositiu davant les altres.

ORDEN DE 8 DE FEBRERO DE 1996 POR LA QUE SE DICTAN NORMAS SOBRE LOS EXAMENES PARA NOMBRAMIENTO DE INTERPRETES JURADOS. Només preveu la interpretació jurada respecte al castellà en els exàmens. No es preveu per part de l Estat la interpretació jurada pel que fa a les altres llengües, la qual té conseqüències en la legalitat de documents.

ORDEN DE 7 DE FEBRERO DE 1997 POR LA QUE SE REGULA LA TARJETA DE EXTRANJERO. Obliga que la targeta d estranger estigui redactada exclusivament en castellà.

ORDEN DE 11 DE JULIO DE 1997 SOBRE COMUNICACIONES ELECTRONICAS ENTRE LAS ADMINISTRACIONES PUBLICAS REFERENTES A LA INFORMACION DE LOS PADRONES MUNICIPALES.
Estableix com a llengua franca el castellà en els codis de les vies públiques per a les comunicacions dels fitxers d intercanvi d informació. Tot i que poden
aparèixer les informacions en les llengües vernacles (així està escrit) sempre hi ha d haver la referència en castellà, cosa que no passa amb el català per les vies en castellà. Les abreviatures de l INE són exclusivament en castellà (TVIAN).

Així doncs, a callar colla d’espanyolistes! si us queixeu de la Llei del Cinema o del intents d’obligar a etiquetar en català, primer feu el fotut favor de derogar totes aquestes lleis! mentre tant us foteu la llengua al cul, tanqueu la boca i ens deixeu defensar la nostra llengua i els nostres drets amb igualtat de condicions que la vostra. Sinó ho feu així el que esteu fent té un nom: racisme lingüístic.

“Bones Festes i Feliç Any Nou”. No esteu farts de sentir aquesta estupidesa? i no, no ho considero una gilipollada per les dates en que es diu o perquè estigui en contra del Nada, sinó que és una subnormalitat que s’ha posat de moda dir en els últims temps en substitució del nostrat “Bon Nadal i Bon Any Nou”.
Què coi els passa a aquests suposats catalans? no queda cool dir Bon dues vegades en una mateixa frase? o és que queda més cool dir Feliç Any Nou que sona a més cosmopolita, a més ciutadà del món, incult, menjafloretes me-la-sua-el-català? és millor dir “Bones Festes” perquè sembla que si són moltes festes és millor? En català el Nadal és singular i no plural com en l’idioma de l’imperi i per tant és Bon Nadal i punt! la resta és una castellanada digna d’un “analfabestia” que deia un professor meu del EGB.

Ah! i tots aquells que diuen “Fi d’Any”, “Nit Vella”, “Nit Bona”, “Feliç Nadal”, “Prosper Any Nou” i subnormalitats semblants ja no tenen remei i per tant no mereixen viure.

Avui, una mica per militància, car la peli està realitzada en uns estudis d’animació de Barcelona (per molt que no aparegui cap nom català i que A3 hi participi) i perquè cal donar suport al català he anat al cinema a veure aquesta peli de la que se n’ha parlat molt aquests últims dies, sobretot a causa de sortir d’un estudi català i que s’estreni a nivell mundial talment com una peli yanki; també, perquè coi negar-ho hi he anat perquè la pel·lícula en si em va cridar l’atenció en el seu moment i prometia fer-me passar una bona estona.

I així ha estat. La pel·lícula no crec que passi a la història del cinema com a quelcom destacable, ja que a banda de la seva gran qualitat en l’animació, no té un guió al mateix nivell; però entreté i força. De fet és una peli ideal per aquells que necessitin una dosi de bon humor, per aquells que vulguin passar una bona estona rient. No és “Shrek” ni “Wall-e”, però no està malament.

Apart del bon humor i dels gags més insospitats (un iPod amb la Macarena es converteix en una terrible arma alienígena), el film també està ple de picadetes d’ullet a pel·lícules mítiques del cinema que faran les delícies dels cinefils, especialment hi ha moltes picades d’ull al gènere de la ciència ficció que és d’on beu clarament aquest llargmetratge d’animació. Des dels més evidents com “Alien 3″ (amb el gos que pixa àcid) i l’escena clàssica d’”E.T” amb la bicicleta i la lluna (ara un planeta) de fons, fins a picades d’ull un pèl més subtils a pelis com “The War of the Worlds”, “The Terminator”, “Star Wars” i “Star Trek” entre molts d’altres.

D’altra banda, la pel·lícula recrea una trobada entre dues especies que es creuen úniques a l’univers ,emmarcada en una societat alien a imatge i semblança a la societat nord-americana dels anys 50 del segle XX. Amb les coses positives i negatives que aquella societat va tenir d’una manera molt semblant a com la viu en McFly a “Back to the Future” i en un clar homenatge a “American Graffiti” d’en George Lucas. Al film hi apareixen temàtiques típiques d’aquella societat com la famosa Àrea 51 (ara anomenada Àrea 9) o la caça de bruixes contra el comunisme representada en la caça a l’alien per esmentar una altra mena de picades d’ullet.

En definitiva una pel·lícula força interessant acompanyada d’una BSO interessantissima per passar una bona estona si l’humor i la comèdia és el que l’ànima et demana.

Oh! surto a l’Avui.cat! per fi han penjat l’entrevista que un reporter de l’Avui em va fer a mitjans d’estiu en relació a la llengua catalana al Principat d’Andorra!

Com a nou vicepresident del Centre de Cultura Catalana del Principat d’Andorra un dimecres, una mica improvisat, vaig accedir a ser preguntat sobre diverses qüestions relatives a la llengua/cultura catalana en aquest petit país i sobre el Centre durant poc més de 15 minuts abans de dinar. Encara que l’entrevista va anar prou bé i vàrem parlar de diverses coses, veig que al muntatge final del vídeo publicat a l’Avui és molt més curt, i què voleu que us digui! sincerament crec que el vídeo és massa curt com per a que es pugui dibuixar una realitat mínimament aproximada de la situació del català de l’únic estat reconegut que la té com a oficial. Segurament l’objectiu d’aquests vídeos no era fer un reportatge a fons de la situació, però ja que hi vas, ja que t’hi poses perquè no aprofundir-hi més? No ho sé, però tinc la impressió de que es van deixar en el tinter masses coses que no han sortit al vídeo final.

Per la banda personal, només dir, que es nota que és la primera entrevista que hem fan oi? haha no se si a tothom li passa, però no m’agrado a mi mateix en aquest vídeo, ara si me la tornessin a fer suposo que actuaria diferent, no pel que dic (que ho tornaria a repetir), però no ho sé, és que no m’agrado, en algun moment m’entrebanco amb la meva llengua i això queda fatal! i més comparat amb el Secretari d’Estat (home acostumat a parlar). Però bé, què hi farem! serà qüestió de practicar! haha!

Au, salut!

Us deixo el link al vídeo per si el voleu veure.