Número 9 és un film d’animació postapocalíptic que se situa temporalment en un passat alternatiu amb paisatges de la Gran Guerra on la tecnologia i la ciència han aconseguit dotar d’intel·ligència una màquina que havia de fer el bé a la humanitat però que en canvi la va destruir. La història comença amb un ninot de drap amb un número 9 a l’esquena que cobra vida, un ésser que es troba desubicat, sense saber on és i què ha passat en una habitació d’un edifici mig destruït per les bombes i amb un cadàver al terra.
La història és la típica història d’aventures de Hollywood: 9 surt a investigar a l’exterior, coneix a uns quants semblants que viuen atemorits per culpa de la bèstia (un gos mecànic que els caça) en una mini societat controlada per un jerarca, pel número 1, que recorda molt a un bisbe que controla la societat i el coneixement i al que li desagraden profundament les preguntes i les qüestions que es fa 9 de la situació i del món, la bèstia rapta a un amic de 9 i 9 -inconformista de mena- decideix sortir a rescatar-lo enfrontant-se a l’autoritat de 1, enduent-se un parell de companys més. En aquesta aventura 9 i companyia desperten una màquina de destrucció que estava inactiva i així els esdeveniments es precipiten i el que havia començat com una petita aventura de rescat es converteix en una odissea per salvar el món -la línia argumental típica del gènere èpic-.

Pel meu gust, la història és una mica fluixa, l’ambientació i la imatge són excel·lents, però als personatges els cal una mica més de profunditat, són massa plans i el film, en general, no aporta massa res nou, sí que m’han entrat ganes d’aconseguir un ninot de drap, són curiosos i simpàtics -especialment els bessons-, i sí que és cert que apareix una heroïna, una noia guerrera -encara que els ninots ni tinguin gènere evident- que al contrari del que semblaria no cau enamorada del protagonista, una petita novetat a la indústria nord-americana; però en termes generals al film li calen 5 minuts més al forn. És entretinguda, però si realment hagués sortit de la ment d’en Burton estic segur que hauria estat molt més fosca i molt més aconseguida, i és que al contrari del que anunciava la sala de cinema, el film no és d’en Tim Burton, en Burton només apareix als crèdits com a un dels cinc productors! una trampa a la que ja ens tenen acostumats i a la que de tant en tant hom pica i que sempre fa molta ràbia.

En definitiva, un film entretingut, no especialment dolent ni bo, però que crec que hauria pogut estar a un nivell molt més alt.

I així ha estat. La pel·lícula no crec que passi a la història del cinema com a quelcom destacable, ja que a banda de la seva gran qualitat en l’animació, no té un guió al mateix nivell; però entreté i força. De fet és una peli ideal per aquells que necessitin una dosi de bon humor, per aquells que vulguin passar una bona estona rient. No és “Shrek” ni “Wall-e”, però no està malament.

Apart del bon humor i dels gags més insospitats (un iPod amb la Macarena es converteix en una terrible arma alienígena), el film també està ple de picadetes d’ullet a pel·lícules mítiques del cinema que faran les delícies dels cinefils, especialment hi ha moltes picades d’ull al gènere de la ciència ficció que és d’on beu clarament aquest llargmetratge d’animació. Des dels més evidents com “Alien 3″ (amb el gos que pixa àcid) i l’escena clàssica d’”E.T” amb la bicicleta i la lluna (ara un planeta) de fons, fins a picades d’ull un pèl més subtils a pelis com “The War of the Worlds”, “The Terminator”, “Star Wars” i “Star Trek” entre molts d’altres.

D’altra banda, la pel·lícula recrea una trobada entre dues especies que es creuen úniques a l’univers ,emmarcada en una societat alien a imatge i semblança a la societat nord-americana dels anys 50 del segle XX. Amb les coses positives i negatives que aquella societat va tenir d’una manera molt semblant a com la viu en McFly a “Back to the Future” i en un clar homenatge a “American Graffiti” d’en George Lucas. Al film hi apareixen temàtiques típiques d’aquella societat com la famosa Àrea 51 (ara anomenada Àrea 9) o la caça de bruixes contra el comunisme representada en la caça a l’alien per esmentar una altra mena de picades d’ullet.

En definitiva una pel·lícula força interessant acompanyada d’una BSO interessantissima per passar una bona estona si l’humor i la comèdia és el que l’ànima et demana.