Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Aquest migdia el TC, finalment, ha donat a conèixer les 1.000 pàgines de sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, entre d’altres coses, ataca els símbols nacionals de Catalunya, un article que segons els espanyols només és constitucional si aquests símbols són considerats símbols d’una nacionalitat i no símbols d’una nació (recordem que el TC i Espanya neguen que Catalunya sigui una nació).

Al sentir la notícia m’ha assaltat un dubte, una pregunta existencial: Quina diferència hi ha entre nació i nacionalitat? Repassem uns quants diccionaris.

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:

nació

1. Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.
2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.
3. Nació proletària País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra.

nacionalitat

1. Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. La nacionalitat jueva.
2. Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat. Un individu de nacionalitat italiana

Segons el diccionari anglès de Cambridge:

nation

1. A country, especially when thought of as a large group of people living in one area with their own government, language, traditions, etc.
2. A large group of people of the same race who share the same language, traditions and history, but who might not all live in one area.

nationality

1. The official right to belong to a particular country
2. A group of people of the same race, religion, traditions, etc

Segons el diccionari francés de Larousse:

nation

1. Ensemble des êtres humains vivant dans un même territoire, ayant une communauté d’origine, d’histoire, de culture, de traditions, parfois de langue, et constituant une communauté politique.
2. Entité abstraite, collective et indivisible, distincte des individus qui la composent et titulaire de la souveraineté.
3. Synonyme de langue (de l’ordre de Malte)

nationalité

1. Appartenance juridique d’une personne à la population constitutive d’un État.
2. Groupement d’individus ayant même origine, ou tout au moins une histoire et des traditions communes.
3. État, condition d’un peuple constitué en corps de nation ; nation considérée dans sa vie propre et individuelle.

I acabarem amb el diccionari que van utilitzar els del TC (recordem que són monolingües i que per tant, pobrets, no van poder llegir l’Estatut, sinó una simple traducció). Segons la Real Academia Española de la Lengua:

nación

1. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2. Territorio de ese país.
3. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
4. Coloq. p. us. nacimiento (acción y efecto de nacer). Ciego de nación.
5. Hombre natural de una nación, contrapuesto al natural de otra.
de ~. 1. Para dar a entender el origen de alguien, o de dónde es natural.

nacionalidad

1. Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación.
2. Estado propio de la persona nacida o naturalizada en una nación.
3. Comunidad autónoma a la que, en su Estatuto, se le reconoce una especial identidad histórica y cultural.
4. Denominación oficial de algunas comunidades autónomas españolas.

Curiós que la ÚNICA llengua que fa una diferenciació clarament tendenciosa sigui l’espanyol. “No haze falta deci nada más” oi?