Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Quatre freaks amb toga, que amb prou feines han exercit de juristes i que només “han demostrat” les seves capacitats escrivint molts llibres i no exercint a peu de carrer, van decidir ahir laminar la sobirania del poble, de la ciutadania de Catalunya.
Quatre talibans espanyolistes van decidir que el que vota la gent en referèndum no val ni un ral, si aquests són catalans.
Quatre magistrats deslegitimats, clarament influenciats pels partits polítics, vestits amb l’estanquera i abrigats pel nacionalisme espanyolista van aixecar el braç dret i van dir alt i clar “Cataluña y sus ciudadanos no son soberanos! Solo decidimos nosotros”.

Pendents de veure la sentència final i d’analitzar les “reintepretacions” que els pallassos del TC han fet, queda clar que la sentencia toca els següents aspectes:

- Estableix i repeteix fins l’extenuitat la “indisoluble unidad del estado español”.
- Reinterpretarà part dels articles que fan referència al finançament de la Generalitat i la cistella d’impostos.
- Elimina la possibilitat de posar límits a l’anomenada ‘solidaritat autonòmica’.
- Es manté el terme nació al Preàmbul però s’estableix explícitament que ‘no té eficàcia jurídica’.
- Elimina el caràcter ‘preferent’ de la llengua catalana a les administracions i als mitjans de comunicació públics.
- Elimina el caràcter exclusiu de les competències del Síndic de Greuges.
- Reinterpretarà l’article 122, que regula les consultes populars.
- Elimina el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries.
- Reinterpretarà la divisió de Catalunya en vegueries.
- Elimina les competències exclusives del Síndic de Greuges de Catalunya.
- Elimina la normativa catalana sobre l’activitat financera de les caixes d’estalvi i obligarà a legislar segons les ‘bases estatals’.
- Elimina la possibilitat d’establir i regular els tributs dels governs locals.
- Elimina la possibilitat de crear un Consell de Justícia de Catalunya.
- Impedeix que el TSJC sigui l’última instància judicial a Catalunya.

Us deixo amb l’article a l’Avui d’en Iu Forn que em sembla d’allò més adient!

Espanya ha dit adéu Catalunya!!!
29/06/10 02:00 – Iu Forn
Avui llegirem la lletra petita de la sentència del Constitucional i, anant bé, d’aquí una setmana començarem a saber que ens ha passat exactament. Però un cop els partits ja han obert la discussió partidista i fan crides a una unitat que no es creuen, nosaltres –humils ciutadans– intentem intuir si al final la puntada ens l’han fotut al paladar o a l’estómac. I la primera reflexió és: quatre anys per a això? Quatre anys per fer pública la decisió en dos fulls i a corre-cuita a 1/4 de 9 del vespre? Què hi havia de diferent ahir que dimecres passat o el 28 de gener del 2008 a les sis de la matinada?
I la segona reflexió, i fonamental, és que ara sí que ja tenim per escrit quines són les autèntiques regles del joc. El peix al cove pujolià ens va entretenir durant 20 anys. Pujol, coneixedor com ningú del país, sabia que aquella era la línia que no podíem creuar sense que s’esvaís l’encanteri. El peix al cove era aquella Ítaca on algun dia arribaríem, però ahir va caure la cortina i darrere del decorat de cartró pedra no hi ha Ítaca sinó l’abocador del Garraf. Ahir vam descobrir que els Reis són uns senyors i una senyora que tenen el càrrec que tenen perquè els dos partits polítics majoritaris a Espanya els han situat allà, que responen a criteris partidistes i ideològics i que estan per sobre del poble que ha votat un Estatut. És tan absurd que ara la Constitució votada pel poble espanyol pot ser duta al Constitucional i ser declarada inconstitucional.
Hem ofert la mà i ens l’han fet carpaccio. Ahir Espanya va triar fer-se independent de Catalunya. Unilateralment. En prenem nota.