Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Avui 13 de desembre de 2009, juntament amb el 13S i el 25 d’abril del 2010 seran tres dates que passara a la història del nostre país, de ben segur. Signifiquin el pas definitiu per l’alliberament i la independència o no, però el que és clar és que els llibres d’història catalans en parlaran, ja que són tres dates que mostren el cansament definitiu de la societat catalana de tota aquesta colla d’invents de pa sucat amb oli que impliquen un encaix de Catalunya amb Espanya.

Aquest encaix, com és ben sabut, és una utopia que ens han venut els espanyols i tots els pobres d’esperit que s’han fet dir catalanistes/sobiranistes al llarg de la història. És un encaix contra natura i impossible ja que en cas de fer-se realitat suposaria que o Catalunya perd la seva identitat o Espanya en perd la seva, o els catalans ens convertim en espanyols i abandonem la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre tarannà o els espanyols abandonen la seva ideologia d’arrel borbònica i absolutista que en definitiva és el que els fa ser espanyols i es crea un nou concepte d’espanyol.

I és clar, tots sabem que cap de les dues opcions anteriors és possible oi?, llavors, què cal fer? doncs la resposta és fàcil i evident no? no hem d’inventar res nou, no cal. Només hem d’imitar el que totes les nacions, tots els pobles, tots els països han fet: crear un estat propi. Així doncs, us animo a tots i totes a anar a votar un gran SI aquells que pugueu votar avui o el dia 25A, fem el primer pas ja que tard o d’hora al final podrem fer aquesta votació de manera definitiva i oficial.

Salut i independència!