Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Avui comença aquest gran esdeveniment esportiu i empresarial. Avui és el primer dia d’una sèrie de dies en els que es parlarà més de si una pilota acaba al fons d’una porteria que no pas de la crisi econòmica, política i institucional que afecta el país. Avui és el dia en el que tots aquells que durant la resta de l’any han acusat els catalans i els culers de barrejar política i esport, de barrejar futbol i banderes, de barrejar sentiment nacional i un joc es treuen les màscares de falsedat i de fingida superioritat intel·lectual i comencen a cridar “Viva España”, “La Roja!” i a pronunciar frases grandiloqüents amb tuf de naftalina que recorden el NO-DO utilitzant adjectius “españoles” com “garra”, “casta”, “poderio” i “furia”. Avui tota aquesta colla de nacionalistes espanyols excloents que separen la població entre bons (no nacionalistes) i dimonis (nacionalistes) tiren per terra tota la seva argumentació, ja feble de per si, i deixen anar l’animal que duen dins.

Avui, amb el mundial de futbol, comença una competició que té un 10% d’esportiva amb una pila de pseudo-equips ple d’esportistes que amb prou feines es coneixen i que no saben jugar junts, i un 90% de patriotisme exagerat que ratlla la xenofòbia utilitzat per tapar les vergonyes de cadascú. Avui comença la gran obra de teatre, la gran cortina de fum. Ànims que només dura uns dies! I esperem, per la nostra salut mental, que Espanya caigui a vuitens.

Bon mundial! o no…