Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Avui inauguro una nova secció al meu bloc. Ja aviso que segurament els posts penjats sota aquesta categoria no agradaran a tothom, de fet segurament molestaran a més d’un però, sincerament, me la sua. Reivindico el meu dret a dir el que em surti dels collons com em surti dels collons sense preocupar-me de redaccions, eufemismes, paraules mal sonants o del típic i sobrevalorat “políticament correcte” tant de moda en aquesta societat hipòcrita. Intentaré no abusar dels desqualificatius i dels insults, però no prometo res.

I si us pregunteu “Per què?” doncs la resposta és: “Perquè em dona la gana” i perquè, sí, el bloc d’en Jair Domínguez (gran conegut pels habituals de Rac1) m’ha animat. Potser us pensareu que això que  faig és una copia del que ja fa en Jair, però si us plau no penseu massa que no teniu ni idea del que em passa pel cap. Simplement m’he decidit a fer el pas. Simplement he decidit posar per escrit algunes reflexions que només quedaven en converses de telèfon o de cafeteria. Simplement he decidit seguir un exemple d’algú que s’ha convertit en un dels meus ídols des de l’instant que he llegit la primera línia del seu bloc.

P.S: El nom de la secció és un homenatge a un grup del facebook que van crear uns quants dels meus amics (o hauria de dir enemics? xD).