Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Aquesta nit passada, després de gaudir veient dos capítols de “Planet Earth” he finalitzat aquest llibre d’en Cormac McCarthy. Si ho sé, un contrast dels grans passar de veure l’exuberància i al bellesa del nostre planeta en HD al món post-apocalíptic, gris i ple de cendres d’en McCarthy; però crec que aquest contrast ha fet que gaudeixi molt més del llibre i que en llegir les seves línies sigui més conscient del que, a la història, s’ha perdut.

Cormac McCarthy va guanyar el premi Pulitzer amb aquesta novel·la, i no m’estranya! perquè és una gran novel·la, fantàstica, plena de sentiment, dura i imprescindible.

McCarthy ens situa en un futur no massa llunyà, en un futur post-apocalíptic, en uns Estats Units morts on l’escàs moviment que s’hi aprecia és el dels carronyaires, el dels supervivents i el de la cendra i el sutge que, de tant en tant, una ventada aixeca formant follets negres i sinistres en un paratge fosc, gris, escassament il·luminat per una llum somorta, desolat i depriment, amb rius d’aigua negra, bruta i poc potable. La nostra història se centra en les desventures d’un pare i el seu fill durant el viatge que fan cap al sud, cap a una destinació sense concretar, mentre ressegueixen una carretera inter-estatal i miren de sobreviure amb les llaunes de menjar que aconsegueixen rescatar de les runes de cases, supermercats i pobles tot evitant ésser atrapats pels assalta-marges caníbals que ronden la carretera.

Continua llegint…

Títol: La Carretera
Títol Original: The Road
Autor: Cormac McCarthy
Editorial: Edicions 62
Gènere: Ciència Ficció – Post-apocalíptic
Nota: Excel·lent tirant a Obra Mestra

Títol: La Espada Rota
Títol Original: The Broken Sword
Autor: Poul Anderson
Editorial: Alianza Editorial
Gènere: Fantasia
Nota: Notable Alt

Aquest cap de setmana he finalitzat el primer llibre que llegeixo d’en Poul Anderson (sí, ho sé, és un sacrilegi no haver llegit aquest autor abans). Aquest cop, trencant la tendència dels últims mesos, he canviat la ciència ficció per la fantasia, una mica per canviar de gènere i no “cansar-me”.

“La Espada Rota” és una gran obra literària que ha passat molt desapercebuda ja que en el moment de ser publicada va coincidir amb una Obra Mestra de la Fantasia que li va fer un ombra llarga, llarga: La Comunitat de l’Anell d’en J.R.R Tolkien. Si les comparacions són odioses, en aquest cas ho són encara més ja que tot i ser dues obres publicades al mateix temps i que revolucionaven la fantasia bevent de la mitologia anglosaxona i nòrdica no tenen res a veure i és evident quina ha tingut més impacte en el gran públic.

Si voleu continuar llegint l’article, visiteu aquí el meu WP dedicat especialment a la meva gran passió: els llibres. Us deixo l’enllaç a l’article de La Espada Rota. Salut!

Avui, per casualitat, he trobat una entrevista on-line que RTVE va fer a Isaac Asimov l’any 1982. Us la deixo, és prou interessant:

Aquest cap de setmana he finalitzat una altra gran obra mestra de la ciència ficció: El Libro del Dia del Juicio Final.

Aquesta gran història de la Connie Willis és una fabulosa barreja de ciència ficció, novel·la històrica, drama i intriga amb tocs d’humor. Willis ens presenta una història de viatges en el temps on el més important és l’acció que passa en el passat on es desenvolupa un drama, una trama impactant amb el rera fons de l’arribada de la Pesta Negra a Oxford i el present, on tot i els avenços tecnològics de mitjans del segle XXI una grip virulenta i mortal deixa fora de joc l’equip científic de la universitat que realitza els viatges en el temps -la novel·la va ser escrita el 1991 i la descripció de l’epidèmia de grip és molt semblant, massa, al que hem tingut aquest estiu-tardor amb el virus N1H1-.

Connie Willis fa honor als premis rebuts per aquesta novel·la -Hugo, Nebula i Locus- i desenvolupa una història immersiva amb una trama espectacular, diferent i addictiva on una estudiant d’història medieval és llançada al passat per investigar als contemporanis, els seus costums i recopilar informació sobre aquells temps remots; però, en el moment del llançament, un estrany virus que causa pànic a tot Oxford fa que part de l’equip científic del projecte quedi incapacitat abans de poder validar si el salt al passat ha anat com s’esperava.

El que potser sembla una novel·la d’aventures a l’edat mitjana, no és tal, és quelcom molt més complex ja que la novel·la reflecteix magistralment el que va passar el 1348 a Oxford i rodalies amb l’arribada de la Pesta Negra, el drama de veure desaparèixer famílies i pobles sencers, al mateix temps que hom comparteix l’angoixa de la protagonista al saber quina és la causa i el remei però no poder subministrar-lo, aconsegueix com pocs autors saben fer que el lector es posi a la pell de Krivin -la estudiant llançada al passat- i pateixi igual que ella el desenvolupament de la infecció.

“El Libro del Dia del Juicio Final” no pot ser considerada una novel·les d’aventures a l’edat mitjana, de fet tampoc tenim especulació científica com en moltes històries de viatges en el temps ja que el viatge en el temps és una excusa argumental magistral per posar dos temps diferents, dos segles diferents, en una situació anàloga però amb les característiques típiques de cada època i veure desenvolupar la història en dues societats situades en el mateix lloc físic però a distancies psicològicament abismals.

Conclusió: Considero aquesta novel·la una obra mestra apta per a tots els públics, no només pels aficionats a la ciència ficció, altament addictiva per la seva gran dosi d’intriga que provoca que només la son, els rellotges o els compromisos familiars aconsegueixin apartar-te de les seves pàgines i tornar a principis dels segle XXI.

Títol: El Libro del Día del Juicio Final
Títol Oríginal: Doomsday’s Book
Autor: Connie Willis
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ciència Ficció
Nota: Obra Mestra

Aquest matí he acabat la meva última lectura: “El Libro de los Cráneos” d’un dels millors autors de ficció psicològica de les últimes dècades del segle XX: Robert Silverberg.

Tot i que la idea central sobre la que es desenvolupa el llibre és la vida eterna, podem dir que no es una història de ciència ficció, sinó que és una història iniciàtica amb tics road movie: Un grup de d’amics universitaris descobreixen un manuscrit antic escrit en català medieval on se’ls ofereix la vida eterna. El preu a pagar, però, serà tant gran com la recompensa: dos dels quatre hauran de morir per a que els altres dos obtinguin el regal de la vida eterna. Un d’ells haurà de sacrificar-se voluntàriament i l’altre haurà de ser assassinat a mans dels seus amics.

Silverberg és especial, i el que comença essent una simple aventura amb un argument si fa o no fa ja gastat -la recerca de la vida eterna és un tòpic a la literatura universal des de fa mil·lènis- es converteix en un viatge de creixement personal, plenament psicològic, desenvolupat amb la fluïdesa i la originalitat que ens proporciona el fet que cada capítol sigui la visió personal, en primera personal, de la història de cada un dels quatre amics. El viatge dels quatre protagonistes al llarg de bona part dels EUA dels anys setanta del segle passat ens proporciona una visió de quatre joves que provenen de diferents ambients socials i econòmics -tenim un jueu erudit i tímid; un pagès de Kansas alt, fort i sense complexos; un ric d’una famosa família colonial despreocupat, arrogant i segur de si mateix; i un homosexual escarransit bohemi i manipulador- en ple conflicte amb una societat canviant cap a la racionalitat absoluta, i on el pensament científic ho governa tot.

Els quatre joves, cults i universitaris -amb tot el que implica aquesta paraula- es plantegen un bon dia d’hivern si fer cas d’un antic manuscrit que els proposa l’accés a la vida eterna, a la no mort, o fer cas de les idees racionals i descartar el text com a quelcom supersticiós, com a mite. Finalment decideixen -a pesar del Novè Misteri que anuncia que dos han de morir- provar sort i esbrinar si l’antic monestir d’Arizona que troben ressenyat en un vell diari és el que s’anomena al manuscrit i esbrinar si la secta encara existeix i els pot concedir la vida eterna. És en aquest punt en el que realment comença el viatge, i no el viatge pels EUA, sinó el viatge psicològic de cada un dels quatre protagonistes que mica en mica se’ns van mostrant com a èssers humans, imperfectes, amb secrets, amb tarannàs i personalitats properes que tot i desitjar la vida eterna, no volen mal a ningú.

El llibre, gràcies a l’estil fluid i ràpid d’en Silverberg, es llegeix d’una revolada, sense que cap capítol es faci pesat tot i plantejar la història com una evolució mental, com quelcom psicològic. És una profunda immersió en el ser psicològic, en l’ànima de l’ésser humà, subtil, misteriosa que difícilment podem classificar com fantasia o com a ciència ficció, es fa d’allò més dificil classificar-la en un cap dels grans gèneres de la literatura, i això que pot ser una murga, per mi, és una mostra del gran talent d’en Robert Silverberg.

Conclusió: Un gran relat, de marcat caràcter, peça central en la gran producció d’en Silverberg que ens proporciona una molt bona estona de gaudi.

Títol: El Libro de los Cráneos
Títol Original: The Book of Skulls
Autor: Robert Silverberg
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ciència Ficció? Fantasia?
Nota: Notable Alt