Reflexions a rajaploma d'un català qualsevol

Avui dissabte hem fet una petita escapada amb un amic i company de feina a Barcelona amb l’excusa de fer la ruta guiada pel barri gòtic basada en el llibre “L’Església del Mar” d’Ildefonso Falconés, un magnífic llibre que hem vaig llegir ja fa temps i que em va agradar moltíssim.

Com dic, aquesta era l’excusa bàsica per escapar-se i provar un producte cultural que encara no havia provat: les rutes guiades. Només n’havia fet una abans a Amsterdam, aquest estiu passat, que em va permetre adquirir una mica de coneixement de la ciutat i de la seva història, personalitat i tradició (molt superficial, evidentment) i certament em va agradar força, però clar una cosa és fer una ruta guiada a l’estranger a una ciutat que no coneixes i una altra és fer una ruta guiada cultural/històrica a Barcelona, ciutat que hom coneix amb una història i cultura que li és propia. De fet tenia molta por d’aquestes rutes pel fet que no fossin massa orientades al guiri que passa per la ciutat i per això quan en José Luis em va proposar de fer aquesta ruta em va semblar una magnífica oportunitat per provar aquest producte comercial. Al final si resultava que la ruta no m’agradava o no em convencia, com a mínim passava un dissabte en bona companyia i menjant d’allò més bé! i és que aprofitant el viatge hem anat al restaurant El Pebrot i el Petit Cargol al barri de Sants, que m’havien recomanat, a menjar-nos un bon plat de cargols a la llauna, uns bons espàrrecs de marge a la brasa i un entrecot prou bo (això si, sense comparació amb el de Bruna del Pririneu ).

Primer de tot, em anat a dinar a aquest restaurant, tot i que hem menjat de conya i molt bo, el preu ha picat una mica, suposo que també perquè ens hem passat un pèl demanant, de fet amb els cargols i l’entrecot n’hi havia més que suficient ja que l’olla de cargols era enorme, i l’entrecot també era prou gegant, ni postres hem volgut! i és que hem sortit prou farts! haha, sort que després ens esperaven gairebé tres hores de caminar i ho hem fet baixar tot.

A les 16 hores em anat fins a la portalada principal de Santa Maria del Mar i ens hem trobat amb la guia de l’empresa itinera Plus, una jove mallorquina d’ascendència britànica molt simpàtica i molt mona (ja sabeu com em posa el mallorquí a mi ) just quan la pobre suportava l’impertinència d’un crio de 10 anys malcriat amb uns pares incapaços de controlar-lo. La ruta ha començat als voltants de Santa Maria del Mar, posant-nos una mica en situació i explicant els detalls que es poden veure a la façana principal, com els bastaixos representats als capitells exteriors i a la porta mentre fèiem temps fins que a les 16:30 han obert l’església al públic, moment que em aprofitat per entrar i admirar aquest magnífic monument que encara no havia visitat. L’espai únic, sense separacions entre naus, la il·luminació, els vitralls, i tot el conjunt fan que sigui una de les vistes més boniques que recordo de l’arquitectura gòtica catalana, és realment impressionant. He trobat a faltar no tenir un trípode i més pràctica amb la reflex per poder aconseguir fer bones fotos de l’interior, però sempre hi podem tornar! hehe. La ruta ha continuat per tot el barri gòtic fent referències clares al llibre, passant pel carrer de Canvis Vells i Canvis Nous on Arnau va fer fortuna, al carrer dels Montcada on el protagonista hi compra una casa quan esdevé cònsol de mar, també, tot i que no apareix al llibre, hem visitat una de les poques parròquies romàniques que queden a la ciutat, la capella de Marcús; hem admirat l’arquitectura gòtica present al barri i l’hem distingida de la neogòtica del modernisme, i una pila de coses que detallar-les em faria fer un text massa llarg.

Han estar 2 hores i 45 minuts que han passat volant i que a títol personal m’han donat l’oportunitat de  practicar amb la reflex i de comentar amb la guia diversos temes històrics (car, ella és historiadora), de fet m’hauria agradat poder anar a fer un cafè amb aquesta noia i poder xerrar hores i hores d’història, d’anècdotes de la ciutat, de Mallorca, dels viatges que ha fet coneixent museus i ciutats, etc, etc, semblava una noia força interessant. Una llàstima.

La ruta en si està força bé i m’ha obert la gana de fer la resta de rutes que tenen. De fet, aquesta és la única ruta que tenen basada en un llibre, cosa que personalment m’ha fet sentir més curiositat pel tema i més simpatia cap a l’empresa. Estic segur que la resta de rutes, molt més centrades en el tema històric que no pas en un llibre de ficció, em seran molt més estimulants i molt més interessants que no pas aquesta que, com ja he dit, m’ha agradat però de la que no he sortit especialment entusiasmat, si engrescat pel format, però no amb aquell gust de boca que em va deixar la ruta d’Amsterdam. Suposo que el fet de ser un aficionat a la història ha provocat que una ruta d’aquest estil on els temes històrics es toquen superficialment m’hagi semblat poc, sobretot perquè tot el que s’ha explicat ja em sonava o ho coneixia; de fet  no crec que faci cap altra ruta “de llibre” però el que si tinc clar és que si vull fer totes les històriques que pugi.

Després de la ruta, i per finalitzar el dia, ens hem apropat a Sarrià per fer una parada de birra+braves a Can Tomàs, on jo no hi havia estat mai i que diversa gent m’havia recomanat per les seves bones braves. La primera ració no m’ha semblat mereixedora de la fama, però les següents dues racions m’han fet canviar d’idea. Estan força bé i de fet, són braves que s’assemblen molt a la brava tradicional i que recordo de petit i que misteriosament sembla que s’ha perdut ja que no la fan a cap bar que conegui, tothom fa versions, però cap s’assembla a l’original, què ha passat? però això és un misteri a resoldre en un altre post

Au, bona nit! que al final m’he allargat més del que volia i ja són vora les dues de la nit! Salut a tothom!!

Avui fa tot just 30 anys que l’ésser que escriu aquestes línies va veure per primer cop la llum, una llum de l’interior d’un quiròfan de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ciutat, era un diumenge d’un any que al món van passar moltes coses, com cada any.

He dedicat, però, a recopilar algunes efemèrides que van succeir durant aquest 1979:

1 de Gener: L’exèrcit vietnamita envaeix Cambotja.
26 de Gener: Mor Martí Marco i Bardella, activista socialista i independentista català, militant de Terra Lliure.
1 de Febrer: Ruhollah Jomeini entra triomfant a Teheran després de l’èxit de la revolució islàmica.
2 de Febrer: Mor a New York el líder del grup de Punk Sid Vicius per sobredosi de droga.
11 de Febrer: A l’Iran, l’ayatollah Jomeini pren el poder absolut i proclama la República Islàmica.
17 de Febrer: La Xina envaeix territori vietnamita i ocupa diversos llocs fronterers
18 de Febrer: Únic cop (que se sàpiga) que neva al Sàhara
1 de Març: La UCD guanya les primeres eleccions legislatives a l’estat espanyol després de la Constitución, amb el 34,3% dels vots
5 de Març: El “Voyager II” arriba a Io, una lluna de Júpiter i envia per primer cop imatges d’un volcà en un altre cos celeste.
8 de Març: La companyia Philips presenta per primer cop en públic el Compact Disc.
25 de Març: La primera llançadora espacial plenament funcional, Columbia, és lliurada al John F. Kennedy Space Center per preparar-la pel seu primer vol.
26 de Març: Anwar Sadat i Menájem Beguin signen a Washington D.C. el Tractat de pau israeloegipci.
28 de Març: Al reactor nuclear de l’illa de Three Mile (Pennsilvània, EUA) falla una bomba del sistema de refrigeració, produint l’evaporació d’aigua contaminada i provocant una fusió nuclear.
31 de Març: L’últim soldat britànic, de la Royal Navy, deixa l’illa de Malta després de 179 anys de presència. A Malta es declara el dia de la llibertat.
1 d’Abril: Als Estats Units d’Amèrica es funda el primer canal infantil: Nickelodeon. El mateix dia, Iran es converteix en una República Islàmica amb el 98% dels vots en referèndum.
3 d’Abril: Primeres eleccions municipals després del franquisme.
17 d’Abril: Comença a emetre la ràdio One Lliure la primera ràdio lliure després del franquisme.
4 de Maig: Margharet Thatcher és escollida Primer Ministre del Regne Unit.
5 de Maig: Per primer cop es destrueixen pedres del ronyó a través d’ones de xoc.
10 de Maig: Salvador Dalí ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de França com a membre associat.
19 de Maig: Queda legalitzada la massoneria a l’estat espanyol.
1 de Juny: Els Seattle SuperSonics guanyen la NBA contra els Washington Bullets.
3 de Juny: Al sud del Golf de Mèxic, una explosió en el pou de petroli Ixtoc provoca la pèrdua de 1.600.000 tones de petroli, la pèrdua més gran a la historia.
7 de Juny: Primeres eleccions directes al Parlament Europeu amb 9 països membre de la Comunitat Europea. Són també les primeres eleccions internacionals de la història.
25 de Juny: A Bèlgica, el comandant de l’OTAN Alexander Haig escapa d’un intent d’assassinat per part d’una la Facció de l’Exèrcit Roig.
26 de Juny: Muhammad Ali anuncia que es retira de la boxa.
27 de Juny: Muhammad Ali anuncia que torna al món de la boxa.
3 de Juliol: El president nord-americà Jimmy Carter signa la primera directiva secreta per ajudar als oponents del govern pro-soviètic de Kabul.
19 de Juliol: El Front Sandinista d’Alliberament Nacional ocupa la ciutat de Managua (Nicaragua) i derroca la dictadura de Somoza.
11 de Juliol: Cau descontroladament sobre Austràlia la primera estació espacial americana “Skylab” després de 5 anys de servei.
25 de Juliol: Israel torna a Egipte 6.000 hectàrees de la península del Sinai.
9 d’Agost: S’obre la primera platja nudista a Brighton (Regne Unit).
10 d’Agost: Michael Jackson publica el seu primer gran àlbum “Off the Wall” que ven 7 milions de copies només als EUA.
11 d’Agost: El Marroc envaeix el sud del Sàhara Occidental.
27 d’Agost: L’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) mata a Lord Mountbatten (almirall tiet del príncep Philip, duc d’Edimburg) i executa un bombardeig sobre Warrenpoint, matant a 18 soldats.
1 de Setembre: La sonda espacial Pioneer 11 sobrevola Saturn a una distancia mínima de 21.000 km.
7 de Setembre: Debuta el canal Entertainment Sports Programming Network, conegut com ESPN.
9 de Setembre: Es funda l’editorial Quaderns Crema.
4 d’Octubre: El govern de l’estat espanyol ratifica el Conveni dels Drets Humans.
12 d’Octubre: Al Pacífic Occidental, durant el tifó Tip, es registra el rècord de baixa pressió 87.0 kPa (870 milibars).
14 d’Octubre: Una de les majors manifestacions pro-drets dels homosexuals amb desenes de milers de manifestats passa pels carrers de Washington, D.C.
16 d’Octubre: Un tsunami a Nice (França) mata 23 persones.
17 d’Octubre: La Mare Teresa de Calcuta rep el Premi Nobel de la Pau.
25 d’Octubre: S’aproven els estatuts pre-autonòmics de Catalunya (estatut de Sau) i d’Euskadi per referèndum popular.
4 de Novembre: Crisi d’hostatges a l’Iran. Tres mil estudiants radical ataquen i envaeixen l’ambaixada nord-americana a Teheran prenent 90 hostatges durant més d’un any i mig fins que el president Reagan accepta les condicions d’Iran.
9 de Novembre: Un error humà fa que el NORAD i els sistemes de defensa dels Estats Units posin el país en pre-alerta general per guerra termonuclear.
20 de Novembre: Prop de 200 musulmans sunites amb l’ajuda de forces militars franceses es rebel·len a la Kaaba de la Meca durant el pelegrinatge, prenent 6.000 hostatges
14 de Desembre: Forces militars Iraquianes envaeixen territori Iranià.
18 de Desembre: Entra en vigor l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
24 de Desembre: La Unió Soviètica envaeix l’Afganistan. El mateix dia s’enlaira amb èxit el primer projecte de la ESA: el coet Ariane 1.

Al llarg del 1979:
Es desenvolupen els primers experiments i testos d’usenet a la Universitat de Duke.
McDonald’s presenta el Happy Meal al Juny.
Madonna protagonitza una sessió fotogràfica per Playboy que només serà publicada un cop iniciada la seva carrera com a cantant.
La Seu Vella de Lleida celebra el seu setè segle.

Es projecten per primer cop les pel·lícules: La Vida de Brian dels Monty Python, Moonraker de la sèrie 007 protagonitzada per Roger Moore, Apocalypse Now, Mad Max, Rocky II, Alien, Star Trek, The Muppet Movie, Escape from Alcatraz, Lupin and the Cagliostro Castle d’en Hayao Miyazaki.

Ahir dijous a Televisió de Catalunya van reempendre l’emissió del programa de documentals Sense Ficció; els que em coneixeu ja sabeu que a mi aquest tipus de producció m’agrada i més quan es tracta de documentals que toquen temes històrics que és una de les meves fal·leres (algú m’ha anomenat algun cop “history geek”). Doncs ahir al SF van emetre el documental “102 Minutes That Changed America” un documental realitzat a partir de les diverses grabacions que la gent que era a NYC aquell 11 de Setembre va realitzar dels atacs a les Twin Towers. El documental el trobo excel·lent pel fet que s’ha deixat de banda la típica veu en off d’aquest gènere i s’ha substituït per uns quants títols impresos presentant el temps i la localització de cada vídeo, fent que l’impacte de les imatges amb el so ambient del moment i les reaccions de la gent sigui molt més profund que en un documental més estructurat i amb guió que sempre és com més asèptic. Aquest documental té la capacitat de transportar-te a NYC i si com jo vas seguir els fet d’aquell dia al minut veient la televisió, consultant webs i tots els mitjans de comunicació disponibles és fàcil generar una empatia i de començar (només començar) a entendre i imaginar el que sentien els nord-americans durant aquella jornada.

Us deixo els vídeos i uns enllaços d’interès del documental emès per TVC així com un altre enllaç a un altre documental molt bo dels mateixos fets, però aquest en el format més “tradicional”.

Espero que els “disfruteu”. Salut!

102 Minutes That Changed America

Web del programa Sense Ficció de TVC
Web de la cadena de TV History Channel amb un mapa interactiu de NYC i diversos links d’interès.

Sèrie de vídeos que composen el reportatge emès per TVC:

Loose Change

Un altre documental molt interessant dels fets d’aquell dia.

Fa temps que em pica la curiositat per saber més coses de la nostra mitologia, de la mitologia del poble català i dels seus pobles germans. Actualment la nostra societat pateix una gran intoxicació causada per la mitologia nòrdica o anglosaxona que s’ha introduït amb llibres i pel·lícules com Harry Potter, el Senyor dels Anells, i sagues com Dragonlance o Forgotten Realms. També un factor d’aquesta gran intoxicació és a causa del gran menysteniment de la nostra pròpia cultura i de les nostres tradicions (raser que no apliquem amb les tradicions foranies). El nostre imaginari col·lectiu i la nostra mitologia passen desapercebudes i en molts casos oblidada no pels forans, sinó per la mateixa gent que en teoria creix en aquesta cultura. És per això que inicio aquest bloc amb un petit recull (sense ser-ne cap expert) de la mitologia lligada al meu segon país, el país que m’acull des de fa uns anyets: Andorra.

Espantacriatures:
Mare Óssa -> Es coneix com una óssa molt gran i molt ferotge i es considera que és la mare de tots els óssos.
Ós/Óssa -> S’empassa els nens dolents
Vella d’Engolasters -> Viu al fons del llac del seu nom i era una dona que va ser encantada per negar la seva hospitalitat a un rodamon que va resultar ser Jesús. Conta la història que Engolasters es troba al fons de l’estany castigada per Nostre Senyor ja que cap habitant del poble va ser capaç de donar un bocí de pa a un peregrí (Nostre Senyor disfressat). Una dona (la vella) li va dir que li donaria les engrunes de farina que hi haguessin al fons de la pastera. Jesús li va dir que de les engrunes en fes un pa, i en va sortir un pa gros i bonic, però la dona li va negar. Això ho repetí tres voltes i a la tercera un terratrèmol i un aiguat van fer desaparèixer Engolasters al fons de l’estany.
Nonell de la Neu -> un ésser gegantí emparentat amb el Baxajaunak basc i es tracta d’un ésser pacífic que, quan s’acosta als remats, les esquelles dels animals sonen a l’hora. Aleshores les bèsties saben que poden dormir tranquil·les doncs el Nonell de la Neu els protegeix de qualsevol perill.

Éssers fantàstics:
Els Menairons, anomenats també manairons, minairons, diablorins i femilians, són una mena de lemmings que habiten la zona dels Pirineus. Diuen els que els han vist que són com un eixam de mosques però molt més petits. Hom els guarda tancats en un canut de posar agulles, i, dins el canut n’hi caben a milers.
Quan el seu posseïdor destapa el canut, els minairons pregunten: “Què farem?, Què direm?” si es dubta i no se’ls mana una feina o se’ls dóna conversa o se’ls mana tornar al canut abans de que repeteixin la frase tres vegades, maten l’amo. Per molt dura que sigui la tasca , l’enllesteixen en un obrir i tancar d’ulls. Diuen que les cases dels Pirineus que han prosperat més ha estat gràcies a que en un moment o altre han posseït el canut dels minairons.
Els minairons neixen de l’Herba Menaironera , anomenada també herba de Sant Joan ja que floreix i grana la nit del Solstici d’Estiu. Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Goges o dones d’aigua són fades de caire positiu que viuen en coves, rius, llacs i estanys amb virtuts màgiques que emanen de la fertilitat. A Fontalba (Andorra) hi ha un riu i un estany habitat per goges

La Dama Blanca d’Auvinyà (Andorra). A Auvinyà, en una masia damunt el camí de la Seu, vivia una dona que, pel fet de vestir sempre d’aquest color, se la coneixia com La Dama de Blanc. Aquesta dona tenia males relacions amb el bisbe de la Seu i amb els capellans en general. El clergat andorrà va començar a fer córrer la brama que la dona practicava arts ocultes, màgia. Una nit de lluna, quan el bisbe anava cap a Andorra, la Dama sortí al camí i, fent-li un senyal, es va emportar el bisbe al bosc. A l’endemà el bisbe tornà desencaixat i tremolós i mai més volgué tornar a agafar aquell camí. Molt temps després d’aquest fet informaren al bisbe que la Dama havia desaparegut, el bisbe s’atreví a tornar a viatjar a Andorra, però un dia desaparegué. Des d’aquell dia un llop negre va començar a rondar pels boscos del principat. Un dels síndics va organitzar una partida i va matar el llop. El cavaller va començar a tenir mals sons i a perdre la salut. Va reaparèixer la Dama de Blanc i se li va demanar que guarís el síndic. Ella va dir que no podia i que la culpa era del bisbe que s’havia convertit en el llop. La dama va profetitzar que, mentre ella existís Andorra continuaria sent un país independent. Diuen que ara encara se la veu caminar pels boscos d’Auvinyà…