Flashforward
per Pere Sanmartí el ago.23, 2010, a Llibres
Títol: Flashforward
Títol Original: Flashforward
Autor: Robert J. Sawyer
Editorial: La Factoría de Ideas
Gènere: Ciència Ficció – Viatges en el Temps
Nota: Bé Alt
Sota aquest nom -ara famós gràcies a la sèrie de TV d’ABC- s’amaga un llibre que fa uns anys s’havia publicat com a “Recuerdos del Futuro”. Aquesta novel·la d’en Robert J. Sawyer tot i compartir portada i nom -avui al 2010- amb la sèrie de TV, poc hi té a veure. La sèrie agafa la idea general del llibre, però els yankis fan de les seves i canvien doctors en física per agents del FBI i Suïssa per Estats Units; així que si heu vist la sèrie, no descarteu aquest llibre! tenen una base en comú (el flashforward) però la història en si és diferent. I si la sèrie no us va agradar, tampoc descarteu aquest llibre de ciència ficció hard perquè val la pena.
Flashforward és una novel·la de viatges en el temps, però en comptes de ser un viatge on la matèria -normalment el protagonista- va a un passat o a un futur més o menys llunyà, en aquest cas, Sawyer fa viatjar la consciència de la humanitat, no la consciència d’una sola persona, sinó la de tots els habitants de la terra amb conseqüències funestes.
Durant un experiment científic a l’accelerador de partícules subterrani del CERN (Suïssa), un accident -o una casualitat- fa que la consciència mundial viatgi cap al futur, salti, durant gairebé dos minuts, vint-i-un anys endavant. Durant aquests dos minuts de viatge, en el present tot ésser humà perd el sentit, la consciència del present, fent que tothom deixés de fer el que estava fent (dormir, conduir, pilotar, menjar…) cosa que provoca incomptables accidents, amb milers de morts, ferits i multitud de desgràcies arreu del món. Però, el més important, no són els morts, sinó les conseqüències socials, polítiques i econòmiques d’aquesta visió del futur. Hi ha gent que s’ha vist amb altres parelles, s’han vist nous invents i nova tecnologia revolucionaria, hi ha governs que han caigut i totalitarismes que continuen, gent que veu frustrats els seus somnis i hi ha gent que, però, no ha vist res, no recorda res d’aquests dos minuts. Una gent que sap que d’aquí vint-i-un anys haurà mort.
Retrum
per Pere Sanmartí el ago.10, 2010, a Llibres
Títol: Retrum
Títol Original: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Editorial: Edicions 62
Gènere: Terror – Vampírica/Gòtica
Nota: Bé Alt
Aquesta és una d’aquelles novel·les que voltant per la llibreria mai hauria comprat tot i que l’edició de la mateixa és impecable i fora del comú gràcies a la combinació de colors negre i porpra i d’un llom negre espectacular. Però gràcies a una entrevista que li van fer a l’autor a El Món a RAC1 se’m va despertar el cuquet de la curiositat i vaig decidir tirar-me a l’aventura. Retrum és una novel·la de vampirs que segueix una mica el camí de la saga Crepuscle, però al contrari que aquesta última, en la novel·la d’en Francesc Miralles els vampirs són éssers fantàstics, són més una simbologia i una mitologia d’un corrent social, del món gòtic en el que es veu immers el nostre protagonista: en Christian.
En Christian és un adolescent que ha perdut el seu germà bessó en un accident de moto, fet que provoca que per la culpa que sent, s’aïlli de la societat i de la família, i passi les hores mortes escoltant música clàssica i llegint poesia sense gaires ànims de fer gran cosa més. La mort del germà també ha provocat la ruptura de la relació dels pares, agreujant la situació d’en Christian que es troba de cop i volta vivint en una casa, sol, amb un pare que l’ignora i que queda catatònic davant de la TV quan no és a la feina. Però tot canvia un dia en que, en una de les seves visites al cementiri de Teià, en Chirstian troba un guant llarg de noia, una noia que cantava com els àngels, dolçament i que el deixa completament encisat…
El Equipo A
per Pere Sanmartí el ago.06, 2010, a TV i Cinema
Ha arribat el dia, ja he anat a veure la pel·lícula d’una de les sèries que més em van marcar durant la meva infantesa, una sèrie que m’acompanyava sempre mentre dinava a casa l’àvia, una sèrie mítica a la que inevitablement li pesen els anys: The A Team!
El cert és que el primer cop que vaig veure el teaser als Cinemes Modern, ara fa uns quants mesos, em va generar certes defenses. Una peli d’una sèrie mítica amb actors nous? Actors que no s’assemblen als originals, un M.A Barracus que no és MR. T i que de fet pesa 100kg menys i un Hannibal Smith massa jove van fer que en un primer moment pensés: “Hollywood s’ha tornat a quedar sense idees!” i “Serà una merda de pel·lícula”. Quan van estrenar el tràiler llarg, però, vaig decidir arriscar-me i anar-la a veure. I he de dir que ha estat una aposta reeixida, he sortit d’allò més content de la sala. M’ha agradat.
Aquest remake en forma de llargmetratge poc té a veure amb la sèrie original, poc té a veure amb aquella colla que anaven pels EUA ajudant els pobres desgraciats que tenien un superenemic impossible de derrotar deixant al MacGyber com un simple aficionat i construint màquines impossibles amb el que trobaven en un garatge d’un pagès qualsevol. La pel·lícula en comptes de ser un episodi llarg de la sèrie, vindria a ser l’explicació de l’origen de l’equip i del seu conflicte amb les autoritats, ens explica la creació de l’equip, la construcció del seu prestigi com a militars d’èlit de l’exèrcit dels EUA i la venjança que entomen després de ser implicats en un crim que no han comès pel misteriós-però-que-als-cinc-segons-tens-identificat dolent, dolentot de la peli.
El Equipo A és un film d’acció, un film d’acció que en cap moment pretén ser seriós, carregat de gags, bromes i situacions absurdes que ratllen lo impossible. Tot això és el que fa que la peli sigui sorprenent, fa que hagi gaudit d’una molt bona estona veient com Smith, Peck, Murdock i Barracus es passen les lleis de Newton pel folre d’allò que-tots-sabem-i-no-queda-bé-anomenar i com la guapíssima Jessica Biel ens regala unes escenes amb la seva bellesa infinita. La peli és lleugera, passa sense necessitat d’aigua i es respira un sa ambient d’absolut catxondeig en el que els actors -especialment Liam Neeson- hi entren, juguen i s’ho passen d’allò més bé aconseguint transmetre-ho al públic.
En definitiva un molt bon experiment cinematogràfic que recaptarà uns quants milions d’euros -la sala era prou plena per ser Andorra- per l’efecte aquell del boca-orella i la nostàlgia que el nom desperta en els nascuts als anys 80. Recomanable!
Jonathan Strange y el Señor Norrell
per Pere Sanmartí el ago.02, 2010, a Llibres
Títol: Jonathan Strange y el Señor Norell
Títol Original: Jonathan Strange & Mr. Norrell
Autor: Susanna Clarke
Editorial: Salamandra
Gènere: Fantasia – Històrica
Nota: Excel·lent Alt
En aquesta increïble novel·la de prop de 1000 pàgines el protagonista absolut és la màgia. No una màgia tòpica de les novel·les de fantasia amb uns mags amb túnica, barret punxegut i barba venerable en un món estrany i diferent. Aquesta novel·la se situa a la Gran Bretanya, a la Gran Bretanya de principis del segle XIX, a l’època daurada de l’imperi, a la clàssica i enyorada època victoriana i la màgia és el nucli dur de la història, aquella energia inexplicable, no lligada a cap divinitat i difícilment explicable científicament que fins i tot treu protagonisme als dos personatges principals.
Susanna Clarke aconsegueix fusionar, ratllant la perfecció, dos gèneres molt propers però que semblaven impossibles de casar. Clarke, després de 10 anys de dura feina, crea una novel·la de fantasia històrica amb personatges carismàtics i descripcions acurades tot generant una atmosfera addictiva, immersiva i creïble gràcies a la barreja d’esdeveniments reals amb esdeveniments màgics, barrejant l’època victoriana amb móns fantàstics com “Desesperanza” i utilitzant magistralment la mitologia anglesa protagonitzada per les fades, creant una història que beu directament de les creences populars i tradicionals d’aquelles terres.
A principis del segle XIX amb una Gran Bretanya abocada en la creació del seu imperi, en plenes Guerres Napoleòniques i amb una societat clarament jeràrquica i amb una filosofia de cavallers, la màgia anglesa que antigament tant prestigi i miracles havia proporcionat a l’orgull del país es troba en clar declivi i prop de l’extinció. La màgia com a tal no existeix, només hi ha associacions d’estudiosos que repassen antics llibres escrits fa segles durant una època daurada, l’època que va ser i va seguir l’aparició del més gran mag de la història: John Uklass, el Rei Corb. Un rei que va governar gran part del país, que va regnar al món dels fullets i que fins i tot, diuen alguns, va posseir un regne a l’infern. Ara, però, el llegat d’aquell gran mag i dels que el van seguir s’ha perdut…
El PSOE fa el llit al PSC i regala la Generalitat a Mas
per Pere Sanmartí el jul.23, 2010, a Política
Cada dia que passa tinc més i més clar que a Espanya prefereixen que a Catalunya governi un sol partit amb majoria absoluta, un partit al que ja tenen les mesures agafades i que saben que governant en solitari difícilment donarà sorpreses desagradables com ha fet en Pasqual Maragall i en José Montilla -suposats amics i vassalls fidels-.
Al contrari del que defensava en el meu anterior article, ja no crec que sigui el PSC el que desitja regalar la Generalitat a l’Artur Mas, més aviat m’inclino per pensar que és el PSOE -i el PSC acata per disciplina de partit- qui desitja una Generalitat que torni a aquelles màximes pujolianes que tantes alegries han generat a Madrid de “el peix al cove” i del “ara no toca”.
Encara que en el present article hagi canviat unes sigles per unes altres -al final són el mateix, ja ho sabem- el fons del meu pensament segueix essent el mateix: CiU no molestarà, CiU mai vindrà a Madrid a avisar de la desafecció catalana, CiU serà capaç de contenir el desastre, calmar els catalans i fer-los callar. Això és el que deuen pensar a Ferraz vist com han anat evolucionant les coses en les ultimes setmanes. Mas, mentre tant, es frega les mans veient la cadira de Presidència buida i la mamella del poder plena i disponible i Catalunya plora per tenir una classe política tant nefasta.
-
-->
Subscriure's al bloc via EMail
Aquesta obra està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 No adaptada de Creative Commons
